Els “Tour-istes” ja han tornat

21 juliol 2009 per uectortosa

Dimecres 1 de juliol 8 membres de la UEC Tortosa mos trobàvem al peatge de l’Aldea per emprendre rumb cap als Alps. Així començava lo nostre tour particular al massís del Montblanc.
Arribem a Chamonix-Les Houches i posem en pràctica lo nostre francès després d’un llarg viatge per autopista disfrutant dels camps d’espígol i girasols que dominen lo tram final fins a Chamonix. Allà mateix vam fer nit a un càmping proper al telefèric de Bellevue que, al matí següent mos va pujar fins al punt de partida. La nit que vam arribar però visita obligada a Chamonix amb sopar inclòs i primeres vistes del Montblanc, els Drus, l’Aiguille du Midi i el glaciar des Bossons. Impressionant!!!

Comencem a caminar dijous i vinga, coll amunt i muntanya avall. Poc a poc anem agafant lo ritme, les nostres “llebres” ( Cloti i August) van davant i la resta anem tirant sense encantar-mos. Sort que Isidre ( a partir d’ara Isi per als amics) va trobar a una amiga que va fer per les Índies i vam parar un bon ratet mentre feien la xerrada.
Arribem al Nan Borrant, un refugi enmig d’un bosquet magnífic i un sopar encara millor. Oh sorpresa!, trobem a l’amiga d’Isidre que és profe de ioga i mos fa una classe de bades. No, no malpenseu, que això del ioga i el relax nomès era a l’arribar als refugis, després d’haver fet una llarga jornada caminant ben carregadets.

A partir d’aquí vam començar a trobar a gent que feia el tour o part d’este a cada refugi. Alguns carregant la bici a l’esquena quan havien de pujar un coll. Les senderes són impressionants, sembla que algú les hagi agranat, no hi ha ni una pedra i no podíem evitar pensar en alguns companys del trail que l’any passat van córrer per estos camins que ara natros recorríem i en lo dur que havia de ser!

La veritat és que tot i caminar unes quantes horetes cada dia no mos vam llagar gens gràcies a un remei casolà que inclús los més escèptics vam seguir a “rajatabla”, Viks vapor’up als peus cada matí ans de surtir. Proveu-ho perquè funciona!

Les primeres etapes del tour recorren prats verds, llomes i llomes sembrades d’ovelles i vaques, flors i més flors. Lo paissatge però canvia espectacularment a partir del coll de Seigne, des d’alli flanquegem lo Montblanc, l’Agulla Negra de Peauteray, les Dames Angleses, muntanyes i crestes impossibles que mos conformem en admirar esta vegada.
Algú que altre se mirava lo mapa mentre baixàvem intentant situar-se pensant en algú que caminaria per allà dalt ben aviat, eh Sara?

Cada dia seguíem la mateixa rutina, matinar, esmorzar i sortida cap al refugi següent. Un cop allà, dutxa i rentada de roba. Lo temps tenia lo detall d’esperar a que estenguéssim la roba per descarregar una bona arruixada i repassar-mos la roba.Després de tot això a sopar i comentar l’etapa del dia següent, això quan no caiem fusos damunt la taula…
7 dies caminant van donar fruit i finalment vam arribar al nostre punt de sortida, Chamonix.
Després d’haver travessat 3 fronteres alpines, França, Italia i Suïssa, haver provat tota classe de formatges, degustar una fondue i haver fet amics per allà on passàvem arribava lo moment d’acabar i despedir-mos d’aquelles muntanyes. I què millor per fer-ho que pujar a l’Aiguille du Midi i quedar impressionats per aquella visió, el Valle Blanco, la ruta dels 4000 i aquell munt de neu que mos feia sentir tan menuts…

PD: Entre tots vam fer més de 1.000 fotos, vos possarem un petit recull.

3 respostes a “Els “Tour-istes” ja han tornat”

  1. Maggie ha dit:

    Què bé! Ha de ser impressionant. Quina enveja que us tinc! L'any que ve no passa que vaig als Alps.
    Marga

  2. Anònim ha dit:

    vaja passada de travesia, llàstima no haver pogut anar

  3. marti ha dit:

    jo algun dia ho vull fer com vatros,aixo es una meravell,quina enveija sana me feu ,ja mos veurem adeu .marti

Respon a Maggie Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *