Els “Tour-istes” ja han tornat

21 juliol 2009 per uectortosa

Dimecres 1 de juliol 8 membres de la UEC Tortosa mos trobàvem al peatge de l’Aldea per emprendre rumb cap als Alps. Així començava lo nostre tour particular al massís del Montblanc.
Arribem a Chamonix-Les Houches i posem en pràctica lo nostre francès després d’un llarg viatge per autopista disfrutant dels camps d’espígol i girasols que dominen lo tram final fins a Chamonix. Allà mateix vam fer nit a un càmping proper al telefèric de Bellevue que, al matí següent mos va pujar fins al punt de partida. La nit que vam arribar però visita obligada a Chamonix amb sopar inclòs i primeres vistes del Montblanc, els Drus, l’Aiguille du Midi i el glaciar des Bossons. Impressionant!!!

Comencem a caminar dijous i vinga, coll amunt i muntanya avall. Poc a poc anem agafant lo ritme, les nostres “llebres” ( Cloti i August) van davant i la resta anem tirant sense encantar-mos. Sort que Isidre ( a partir d’ara Isi per als amics) va trobar a una amiga que va fer per les Índies i vam parar un bon ratet mentre feien la xerrada.
Arribem al Nan Borrant, un refugi enmig d’un bosquet magnífic i un sopar encara millor. Oh sorpresa!, trobem a l’amiga d’Isidre que és profe de ioga i mos fa una classe de bades. No, no malpenseu, que això del ioga i el relax nomès era a l’arribar als refugis, després d’haver fet una llarga jornada caminant ben carregadets.

A partir d’aquí vam començar a trobar a gent que feia el tour o part d’este a cada refugi. Alguns carregant la bici a l’esquena quan havien de pujar un coll. Les senderes són impressionants, sembla que algú les hagi agranat, no hi ha ni una pedra i no podíem evitar pensar en alguns companys del trail que l’any passat van córrer per estos camins que ara natros recorríem i en lo dur que havia de ser!

La veritat és que tot i caminar unes quantes horetes cada dia no mos vam llagar gens gràcies a un remei casolà que inclús los més escèptics vam seguir a “rajatabla”, Viks vapor’up als peus cada matí ans de surtir. Proveu-ho perquè funciona!

Les primeres etapes del tour recorren prats verds, llomes i llomes sembrades d’ovelles i vaques, flors i més flors. Lo paissatge però canvia espectacularment a partir del coll de Seigne, des d’alli flanquegem lo Montblanc, l’Agulla Negra de Peauteray, les Dames Angleses, muntanyes i crestes impossibles que mos conformem en admirar esta vegada.
Algú que altre se mirava lo mapa mentre baixàvem intentant situar-se pensant en algú que caminaria per allà dalt ben aviat, eh Sara?

Cada dia seguíem la mateixa rutina, matinar, esmorzar i sortida cap al refugi següent. Un cop allà, dutxa i rentada de roba. Lo temps tenia lo detall d’esperar a que estenguéssim la roba per descarregar una bona arruixada i repassar-mos la roba.Després de tot això a sopar i comentar l’etapa del dia següent, això quan no caiem fusos damunt la taula…
7 dies caminant van donar fruit i finalment vam arribar al nostre punt de sortida, Chamonix.
Després d’haver travessat 3 fronteres alpines, França, Italia i Suïssa, haver provat tota classe de formatges, degustar una fondue i haver fet amics per allà on passàvem arribava lo moment d’acabar i despedir-mos d’aquelles muntanyes. I què millor per fer-ho que pujar a l’Aiguille du Midi i quedar impressionats per aquella visió, el Valle Blanco, la ruta dels 4000 i aquell munt de neu que mos feia sentir tan menuts…

PD: Entre tots vam fer més de 1.000 fotos, vos possarem un petit recull.

3 respostes a “Els “Tour-istes” ja han tornat”

  1. Maggie ha dit:

    Què bé! Ha de ser impressionant. Quina enveja que us tinc! L'any que ve no passa que vaig als Alps.
    Marga

  2. Anònim ha dit:

    vaja passada de travesia, llàstima no haver pogut anar

  3. marti ha dit:

    jo algun dia ho vull fer com vatros,aixo es una meravell,quina enveija sana me feu ,ja mos veurem adeu .marti

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *