Agafem la pujada cap al Coll del Vicari per sendera, ben empinada on ens esperen uns company de la UEC de Gràcia que faran un tros de trajecte amb nosaltres. Comencem a baixar seguint l’itinerari que porta a la Mola Castellona i, al cap de poc, deixem a la dreta una sendera que va als bassis de Caro. Fa una mica de vent i un dia assolellat preciós. Estem de sort perquè davant nostre tenim un paisatge espectacular de núvols baixos que emblanquinen tota la plana on sobresurt el Montsià i per davant una franja de la Serra de Godall. Anem baixant amb el sol de cara, les antenes de Caro a la dreta i un mar de núvols davant nostre, emmarcat per algun que altre pi. Les vistes i les fotografies són increïbles. Ens anem atansant a la silueta a contrallum de la Moleta Castellona. Baixem cap al barranc de la Geganta. Hi ha un munt de rojals al nostre voltant i tota l’estona ens acompanyen unes vistes i una panoràmica espectaculars, admirem les formes de les roques, algunes agulles i arbres retorçuts pel vent. Ja es comença a veure la Mola del Moro també sobresortint per damunt de la catifa de núvols. Arribem a un encreuament, cap a l’esquerra baixaríem cap a la Caramella però nosaltres anem cap a la Mola Castellona. Cap avall també trobaríem el Racó de la Gralla. Davant nostre, la primera grimpadeta, l’Escaleta. Sense cap dificultat anem sortint-ne tots. Una vegada arribem a dalt, el grupet de la UEC de Gràcia continuarà per la lloma cap a la Mola Castellona i nosaltres seguim l’itinerari previst, que no incloïa pujar-hi. Ens aturem a un mirador amb unes vistes precioses i ara anirem en direcció a la Mola del Moro, per un camí de baixada. És tot molt aeri, seguim amb les vistes del mar de núvols. Travessem el barranc de la Conca i passem pel costat d’un forn de pega on ens aturarem a esmorzar al costat d’un parell de pins grandíssims. A partir d’aquí, tot serà pujada fins al coll de Pallers. Tenim al davant la Mola del Moro que té tota la part de dalt com si hagués estat tallada com una llesca, amb alguns pinets i arbustos, tot verdós. Avancem en direcció als Bassis de Caro. Avui ens hem trobat molts de voltors sobrevolant-nos, magnífics, tot un regal… Ens envolta l’olor d’espígol, la frígola i el romer. Arribem a una balma molt alta davant nostre i ens trobem amb un regalim d’aigua. Som a Cova Caro. Una mica més avall està la font. I una mica més enllà els Bassis de Caro. El nom de Caro els hi ve d’un tipus de mussol griset que viu al Port. I fem una mica de safareig al voltant dels dos bassis, el segon tot cobert de molsa amb l’aigua d’un verd ben viu. Ens mirem el teix monumental que hi ha a la vora i seguim per la sendera, envoltats de pins rojals, enormes, amb les branques recargolades per les ondulacions, precioses si t’atures i mires cap al cel. Ara anem en direcció al Comptador, dos agulles molt grans que fan com un pas estret al mig que diuen servia per a comptar el bestiar. Continuem i fem tota la volta a la capçalera del barranc de Cova Pintada, ens fem una foto de grup, passem per la vora dels bassis de Bernat i seguim pujant notant ja una mica el cansament de totes les pujades i baixades del dia. Arriba la boira que ho enteranyina tot mentre fem l’última pujada cap al Coll de Pallers. Després tot serà baixada fins arribar a la pista. I després a fer la cervesa i retrobar els amics al refugi de la UEC de Caro. Fins la propera.

Inés Royo Aspa