Crònica de la sortida a la Tossa de Paüls

18 gener 2024 per Jordi Beltran

Aparquem els vehicles prop de la Font del Teix de Paüls. Som a la Vall del Lugar. Tot just començar ens fem una foto de grup. Avui “Som dinou”, com el vi DO de la Terra Alta. De seguida, els bassis de la font del Teix que, malgrat la sequera, encara raja. Continuem i passem per la vora de la tormina del Serafí, un conjunt de grans roques aquí i allà. Pugem pel barranc de les Valls (o vall d’en Girona) i passem per la font de Batista de la Plorona, que té la bassa de pedra ben buida. Ens envolta l’olor de la farigola. Continuem. Algun tros està més tapat i ens fan nosa algunes romigueres. Seguim pel camí que puja al coll de l’Enrajolada, pedregós i empinat. Quan està banyat rellisca molt. Passem per la vora de la font del Prat Fangós i, al cap de poc, deixem la sendera del coll de l’Enrajolada. Agafem el camí de la dreta cap al Pujador de la Tossa. És en un tram més exposat sense cap dificultat on no fa massa han posat una gúmena perquè a la dreta tenim un precipici molt pronunciat. Arribem a un primer mirador i passem pel costat d’un negral ben bonic. A la dreta, a l’altre costat del barranc, tenim la Faixa Pinosa i unes vistes precioses del Tossal de Montclí. Travessem una tartera. Es veu el Delta bastant difuminat per la calitja. Estem a la Tossa de Paüls, justament a dalt de la paret que es veu quan s’arriba a Paüls en cotxe. Des d’aquí tenim unes vistes espectaculars de 360º: el Montaspre, la Coscollosa, la Moleta d’Alfara… el riu Ebre que serpenteja i una silueta a la muntanya que es coneix com “el gat de Benifallet” per les dues orelles que en sobresurten lleugerament. Pel darrera veiem Cardó i la Serra de Boix. A partir d’aquí ja no hi ha cap gran pujada. Flanquegem cap als Collets Verds mentre veiem Paüls a la nostra dreta. A l’esquerra de Paüls veiem el coll del Camp, la moleta del Camp i tota la carena… Anem per un caminet emboscat i trepitgem molsa i fulles de tardor de tots els colors però tot ben eixut, hi falta aigua. Baixem una mica fins arribar a una zona més arrecerada i ombrívola i ens aturem una estona per esmorzar. Ens trobem en un encreuament on un indicador metàl·lic ens indica el povet de Pujol, el coll del Camp i els collets Verds, d’on venim. Anem cap al coll del Camp per un camí de pinassa. Baixem un grau, alguns amb l’ajuda de les mans, una mena de caragol de roca, prou penjat. Finalment arribem als terrenys del mas de Castillo, on hi tenen cirers. Així tanquem la circular d’avui i, com sempre, de tornada, passarem per Paüls a fer una cervesa i unes pataques que ens hem tornat a guanyar.

Inés Royo Aspa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *