Just passat el pont del Pantà d’Ulldecona, agafem la pista que hi ha a mà dreta, durant uns 8 km, fins a l’Àrea de la Fou, on deixem els vehicles. Recompte de participants i foto inicial de grup. Agafem una sendereta que hi ha a l’esquerra i comencem a baixar, travessem el barranc de la Fou i després pugem per sendera en direcció al racó del Tàbac. Caminem cap amunt entre rojals trepitjant pedra solta, pinyes i pinassa, i travessem dues o tres tarteres. Cel blau en un dia assolellat i ventós. Com tot és de pujada, ens hem anat traient capes; el camí fa alguna ziga-zaga i és ben empinat. Ens trobem amb una bifurcació que ens portaria per l’esquerra cap a la cova de la Puça i els bancals de Sarpa però nosaltres continuarem pujant. Passem el collet i fem cap als Plans de Valldebous. Trobarem una nova bifurcació; cap a la dreta aniríem a l’ermita de Pallerols pel camí del Ròssec. Girarem a l’esquerra cap a la Mola del Boix i el Teixet. Arribem a una senyalització, amagada darrera un pi, que ens indica a la dreta el Povet dels Plans, que no té aigua. Esmorzem asseguts a la solana del pouet (que té forma de cocó). Fa bo i ens recuperem de la pujada i del vent. Continuem endavant i a l’esquerra tenim unes bones vistes del Morral del Catinell i el Racó de l’Avellanar. Seguim pujant, el vent bufa fort i ens acompanya l’olor de la frígola. N’hi ha que van amb màniga curta i d’altres amb tres capes. Els pocs pins que sobresurten per damunt del boix estan igual de despentinats que nosaltres. Arribem al punt culminant de l’excursió, a una alçada d’uns 1.200m des d’on veiem, a la dreta, quasi tot el Delta, des del Fangar a la Punta de la Banya. És un dia clar i lluminós, el vent ha espolsat tots els núvols. Arribats a l’encreuament que ens indica que ja som davant del Teixet, ens trobem amb un grup molt nodrit d’excursionistes de la Sénia i hem de fer torns per a veure de prop este arbre singular. Del Teixet anirem cap al Faig Gros on arribem per dalt per una canal ben dreta. La Fageda del Retaule és la fageda més meridional d’Europa; és un bosc d’arbres enormes que busca la humitat en aquest indret poc habitual ja que prefereixen terrenys més plans. Som al Faig Gros, un arbre monumental d’uns 250 anys amb un perímetre de més de 4 metres a l’altura dels braços i una alçada d’uns 24 metres. Té unes arrels superficials que l’engalanen per tot el seu voltant. L’indret és màgic per la majestuositat del Faig Gros, que sembla un mestre donant la lliçó als alumnes, pels contrastos dels colors de la tardor, per l’olor de la terra i de la humitat a l’aire, per tots els anys i secrets que guarden els seus braços i arrels… Continuem per la pista de la portella de Calça cap a la font del Retaule que, com pensàvem, està ben eixuta. I d’allí anem cap al Pi Gros que està molt a prop, deixant la sendera cap a l’esquerra i amunt. El Pi Gros és un negral que fa uns 33 metres d’alçada i 4,8 metres de circumferència. Està considerat com el pi més gran de Catalunya i es calcula que podria tenir uns 700 anys d’edat. Baixem per on hem pujat i continuem cap a l’esquerra per la sendera. Creuem la pista al collet d’Herba Sana i anem cap a baix en direcció al barranc de la Fou. Arribem al barranc i poc després passem pels Forats arribant a un punt on, per a baixar, hi han posat una escaleta de fusta. Travessem el barranc del Racó de l’Avellanar i fem el tram final per la pista fins a la font del Teix. Tanquem la ruta circular d’avui al lloc on hem deixat els vehicles i ens n’anem tots junts a prendre una beguda refrescant. Fins a la propera.

Inés Royo Aspa