Avui anem cap a la zona d’Horta de Sant Joan, al massís del Port. Sortim del pàrquing del mas de Fandos i comencem a pujar lleugerament per sendera. De seguida veiem davant nostre les parets verticals de conglomerat de la Roca Benet (1.017 metres) que serà el nostre punt de referència durant tota l’excursió. Arribats a un collet decidim d’anar primer cap al Ventador, un bellíssim salt d’aigua. És el punt d’inici per fer barranquisme al riu Canaleta. Baixem fent ziga-zaga, el camí està fet malbé i hi ha bastant de desnivell. Quan som al barranc tenim a la dreta un camí cap a la font de la Pineda. Comencem a escoltar el murmuri de l’aigua… Situat a l’interior d’uns estrets calcaris, el Ventador se’ns mostra de repent i la sorpresa de descobrir-lo és espectacular. Es un racó preciós amb dos basses grans i algunes més menudes riu avall. En aquest tram el riu Canaleta ha aconseguit esmunyir-se per entre les moles calcàries i per això es produeixen dos grans salts, el del Ventador i el de Sotorres. Al fons hi ha el salt on l’aigua baixa com una llança i s’enfonsa dins la bassa de color verd. És un racó ombrívol on han crescut dues figueres. Ens fem unes quantes fotos de grup entre rialles en aquest indret encisador. L’aigua ens l’imaginem gelada com el vidre, està lluny per a tocar-la. Sortim d’aquí refent tot el camí ara de pujada i més endavant passem per les roques Cambretes. Ens aturem a observar la panoràmica: començant per la dreta tenim el Tossal d’Horta (752 metres, “100 Cims”), Horta de Sant Joan, Lledó, més enrere Calaceit i més cap a l’esquerra Arnes i Cretes.

Ara anirem cap al Grau, que són unes escaletes de pedra que pugen cap a la Moleta del Grau. Així que anem arribant ens asseiem tots a les pedres escalonades i ens fem unes fotos molt divertides perquè el grup d’avui és ben nombrós. Continuem en direcció cap al mas de les Crevetes de Lloà. La calor es fa notar i les ombres escassegen. Continuem fins trobar una raconada a l’ombra, en una carrasca al bell mig i una paret de roca al darrere i llavors seiem a esmorzar, quan ja portem dues hores i vint minuts caminant. Continuem i a l’esquerra davant nostre veiem el pujador de l’Arbellar. Arribem al mas de les Crevetes de Lloà. Ens distraiem per uns moments de la sendera perquè hem començat a trobar bolets comestibles: pebrassos, bitxacs, un rovellonet… i continuant tot recte ens endinsem en un trosset de bosc més tapadet i fresc fins arribar al pou del mas. I mitja volta. Passat em mas, emprenem la baixada cap als mas de Fandos i del Capellà. A aquesta hora ja fa molt de ressol i anem buscant qualsevol racó a l’ombra per aturar-nos i beure una mica d’aigua. Ens atansem un moment a la font però el que trobem és una basseta d’aigua estancada. Continuem i travessem l’estret del Boter. No hi ha aigua però és un lloc fresquet a l’ombra i aprofitem per a descansar uns minuts. El contacte de la pedra és refrescant i ens dona uns moments de treva. Passat l’estret anem en compte per un camí amb pedra solta, fresc i ombrívol, boixos primets i envoltats de roques grans que s’han desprès i ens imaginem que corre un fil de brisa. Llavors arribem a una cruïlla i ens trobem plantada davant nostre com la proa d’una barca imponent. És el coll de la Barca. La roca es troba al mig del riu de la Canaleta que la voreja per l’esquerra i de l’aiguabarreig amb el riu d’en Piquer a la dreta.

Ja cap al final de l’excursió, estem una mica esgotats i assedegats, i ens reagrupem de nou i decidim fer una darrera parada per fer un mos i descansar al costat del camí, a un lloc en vistes i resguardat del sol. Arribem al camí per on hem baixat cap al salt del Ventador. Ara ens hagués fet peresa baixar-hi, ha sigut molt bona idea de fer-ho a l’inici. Arribem als vehicles i enfilem cap a Horta a fer una cervesa a la plaça del poble. Fins la propera!

Inés Royo Aspa