Sortim de bona hora després de fer-nos una foto de grup i de retrobada en esta primera excursió de la UEC de la temporada 23-24. Des de l’aparcament de seguida arribem a la font de Cova Avellanes i llavors agafem la sendereta que hi ha a l’esquerra per l’itinerari que porta als Teixos de Marturi. És tot pujada i de seguida ens fa nosa el paravent. Hi ha molta humitat i sembla que farà calor. Els boixos tornen a estar verds i ufanosos després de les setmanes d’estrès hídric que han patit este estiu. Anem trepitjant pinassa i enfilant cap amunt envoltats de rojals. Passem per dos collets i a l’esquerra trobem una sendereta que puja a una cova que té la part del darrera tapiada amb un mur. I que no té nom. Ens reagrupem. Arribem als Bassis del Marturi i ens fem una foto de grup. Està tot tapat i fa molta calor i humitat, ambient de tardor, sobretot per la boira. Continuem cap a l’esquerra. Arribant al Coll de Caguitos, tot d’una els arbres es mouen pel “vent de dalt”, fa més fred i les gotes dels arbres que ens cauen ens donen una efímera sensació de pluja. Aquí alguns dels arbres tenen forma de bandera pel fort vent que sol bufar. Tot està molt tapat. Hi passem ràpid perquè fa més aire i sensació de fred i estem ben suats. No veiem la panoràmica per la densa boira. Més endavant ens trobem uns bolets molt grans, curiosos i comestibles, coneguts com a apagallums (Macrolepiota procera). Seguim cap a l’esquerra acompanyats de la boira i sense gaires vistes. El camí s’estreteix i arribem a una balma on, si mires cap a dalt, hi veus una paret molt alta amb una balconada que ens fa de sostre. Continuem resseguint esta paret de roca i arribem a una fondalada obaga on hi trobem els dos Teixos del Marturi. El primer que veiem és el més espectacular tant per la mida com perquè al tronc hi creix un pi. El segon teix és més jove i allí, entre els dos, ens asseiem a esmorzar. Anem baixant en compte de no relliscar per la pinassa i les pedres banyades. Passem pel costat d’unes parets de roca molt boniques, tot està molt humit i fa olor de frígola i la boira li dona molt d’encant. Travessem una raconada molt emboscada amb grèvol i boixos molt primets que li donen un caràcter de conte… Fa una estona que ja hem deixat les fites perquè hem agafat el GR-7 i ara podem seguir les marques del GR fins arribar a la pista. Abans passarem per la Cova del Vidre. És molt gran i espectacular, molt àmplia. Ens fem unes fotos de grup a contrallum molt divertides; és un lloc amb màgia per anar explorant tots los raconets i contrastos de la llum. Continuem i passem pel mirador de la Roca d’Omedes que penja sobre La Vall. Està tot emboirat però hem arribat a temps de veure per uns segons l’Airosa al fons a l’esquerra. Arribem a la Font de la Llagosta quan surt el sol i de sobte recordem que encara som a l’estiu. Fa calor, bevem una mica d’aigua ben fresca de la font, omplim ampolles i parem uns moments per gaudir del paratge. Després continuem i al cap de poc a la dreta hi ha unes fites i pugem cap a la dreta i agafem un camí cap amunt. Sortim de la sendera per a buscar la font de la Sibina. Continuem per la sendera cap a l’Embarronat passant calor. Arribem a una esplanada, ens reagrupem i emprenem la baixada cap al pas de l’Embarronat. Cap a l’esquerra aniríem cap a Serrassoles. Hi ha una vista molt bonica de la Mola de Catí, al davant nostre. I aquí és quan comença pròpiament la baixada més pronunciada per l’Embarronat, molt estret, amb roca sabonosa que ens obliga a ajudar-nos dels boixos. Estem a la Vall dels Clots del Pastor. Ara girarem a la dreta i anirem per sendera fins a la pista de la vall dels Clots del Pastor. En tres minuts ens trobem una fita a l’esquerra que assenyala el camí a Tres Pins i la font del Pastor però natros seguirem la fita de la dreta per l’antic camí de cova Avellanes a la font del Pastor. Més endavant passem pel costat d’un llarer, lloc on abans es feien carboneres. Esta sendera ens porta fins a la corba del Regatxol i des d’aquí i en un no res, arribem per la pista a l’aparcament de Cova Avellanes. Ara la cerveseta.

Salut i cames!

Inés Royo Aspa