Sortim de l’Àrea de sant Roc de Paüls, comencem a pujar i de seguida arribem al coll de l’Ametleral. Anem tota l’estona envoltats de carrasques precioses i de pins. Fa airet i fresqueta i quasi tots portem una màniga llarga. En un encreuament tenim l’opció de seguir per la pista o per una sendera nova, i agafem la sendera. Baixem una mica cap a la font del Roig, ens atansem a buscar-la i la trobem, però està tot molt eixut. Retornem cap amunt i anem pujant fins creuar de nou la pista. Empalmem amb la sendera de tota la vida que anava cap al mas del Torrat. Continuem pujant tota l’estona entre pins. Tenim la vista del coll de Canals a l’esquerra. La primera vegada que tenim més bona vista, caminant per la sendera a mà dreta veiem el tossal de Montclí i, després, el coll de Paüls i la Coscollosa. Més endavant arribem al collet del pla de l’Hedera. Ara travessem per una zona de pins molt alts i prims, com un bosc de llapis; és espectacular, hi ha un tros on encara es veuen els antics màrgens. Abans tot eren bancals i estava cultivat i ara des que es va anar abandonant, ho han ocupat els pins i per la mateixa competència entre ells per la llum es fan molt alts i prims. Arribem a la salera del Borni o de la Joana que antigament s’utilitzava com a corral. Es delimitava un tancat aprofitant el pany alt de roca i fent al voltant una paret de pedra seca. A dins s’hi tancaven els cabrits que no podien seguir els ramats. L’activitat del pasturatge s’abandonà en esta zona cap a finals dels anys setanta. Les saleres que donen nom a l’indret eren un espai destinat a donar sal al bestiar, un complement dietètic bàsic per a la seva alimentació. Els pastors dipositaven la sal sobre lloses planes a uns 25 cm d’alçada perquè els ramats les llepessin. Encara en queden uns vestigis. I després continuem cap a la barraca de Jordi, que potser era qui treballava tots estos bancals. La barraca és una construcció feta únicament de pedra que servia de refugi on es quedaven a dormir pagesos o pastors per no haver de baixar al poble i així estaven més a prop dels ramats o del tros. També es feia servir per descansar i com a aixopluc del sol i de la pluja. Els pastors es feien un jaç amb pinassa per estar més còmodes. Parem a esmorzar aquí i ens imaginem la vida d’antuvi. Després continuem i ens trobem de nou amb un encreuament; cap a l’esquerra tiraríem cap al coll de l’Avenc però nosaltres anem cap a baix. Seguim per la sendera fins arribar a la cova del Llop, tot envoltat de carrasques. Ens fem unes quantes fotos de grup i, després, passem pel mas de Llassa. Anem baixant fins arribar al pla de Pellisser, una esplanada amb vistes al davant. Som a uns 2 km de Paüls i ja de tornada cap a sant Roc, l’ermita, la font i el contrast entre les grans carrasques fosques i resilients i els alts plataners verdosos i més lluminosos. Acabarem fent un beure tots junts a Paüls i fins la propera.

Inés Royo Aspa