Sortim de la Tossa, partida del Quinxà, del costat d’un mas amb una rotonda on hem deixat els vehicles. El rodegem i anem baixant lleugerament per un caminet pedregós pel costat dels màrgens de pedra seca. Passem pel costat d’un altre maset en runes, i és que des que es van deixar de treballar els camps, ja s’ha anat perdent tot. El paisatge el conformen pins, cepells, coscolls i argelagues. Alguna floreta com les junces o clavellets de moro, de color lila, trenquen la monotonia. Seguim avançant i contemplem a l’esquerra una pimpollada (en abandonar-se les finques, les pimpollades les han ocupat). Passem pel costat de la font dels Manadors però està tot sec i no hi ha gens d’aigua. En altres temps hi havia una basseta. Avancem en fila índia pel camí cap al Pont d’Orient, conegut per la gent de Bítem com el Pont de la Buinaca. Veiem davant nostre, al fons, una llisera blanca i al costat una agulla amb una forma que crida l’atenció, és el campanar de Visquet, dit així pel propietari de la finca que hi havia baix. Ja es comença a intuir el Pont d’Orient, que és un pont natural, però els pins han crescut i quasi ja no s’aprecia el buit que queda a sota quan es travessa. Llavors arribem a una gran bauma a l’esquerra on seiem a esmorzar; fa una mica de fresca i ens posem el tallavent. Els núvols formen al fons una cella blanca. És una raconada molt bonica i després d’esmorzar fem tota la volta per la bauma i travessem el pont quasi sense adonar-nos-en. Compte que al bell mig hi ha un forat que quasi no es veu i s’hi pot caure! Llavors comencem a pujar cap amunt per un pas de roca donant la volta pel darrera dirigint-nos cap a la Foradada. El camí està brut, tot de coscolls i argelagues; corroborem que és un territori ben inhòspit. En alguns punts fa de mal avançar però després hi ha un tros que està molt més net. Sortirem pel coll a la vora de la Foradada amb unes precioses vistes de 360º, amb el barranc de la Buinaca d’un costat i el morral de Cabrafreixet, el mar i el barranc de la Victòria de l’altre. Fem una altra paradeta al coll i ens fem fotos i llavors continuem per la lloma. A la dreta veiem la bassa de Xeta i continuem cap al Povet de l’Andreu. Arribem a la bassa de la Carrasca que està totalment seca i, més endavant, a la dreta veiem les runes del corral de l’Esteller i després, a l’esquerra, les del corral de Parets. Poc després trobem el cocó del Perdigot. A prop s’hi deuen trobar el mas i el corral. Passem pel costat d’on hi havia la pica per a caçar amb filat però ja no hi és. Retrobem el camí per on hem començat l’excursió i, en un no res, ja hi som.

Inés Royo Aspa