
Crònica de la sortida al coll de Pallers i Caro
Deixem els vehicles al coll de Carrasqueta i agafem la sendera que comença a pujar cap al coll de Pallers, a un quilòmetre i una mica més de distància. És una pujada prou empinada, el cel està tot tapat i fa una agradable fresqueta. Sense parlar gaire arribem al coll de Pallers; a la dreta hi ha el Paller menut i a l’esquerra el Paller gran. Al davant tenim una bona vista de l’Airosa i notem la primera gota d’aigua. Continuem cap a l’esquerra i seguim pujant. Quan agafem una mica més d’alçada veiem per darrera la mola del Boix, el baixador i el coll de Caguitos, i la cresta i el racó de l’Avellanar. Es posa a ploure i, per si de cas, ens posem els impermeables. Ens emociona el plugim de tanta sequera que estem patint. Durarà poc. Seguim amunt i quan tornem a aturar-nos tenim a l’esquerra tota l’esplanada de la mola de Catí, els forats de la Galiassa i el pas del Roquer. Al poc ens desviem cap a avall i ens endinsem pels boixos i pinets fins trobar una foradada espectacular a la dreta que no es podia veure des del camí. Allí fem una parada per esmorzar i fem algunes fotos. Tornem a la sendera i continuem. Anem vorejant i gaudint de les formes dels pins rojals modelats pel vent. Poc a poc anem veiem la silueta de les antenes de Caro, cada vegada més prop. Seguim i no tardem gaire en fer el cim de Caro. Està tot emboirat i ens fem quatre fotos. Trobem un grup d’excursionistes de Cambrils que fan el mateix recorregut però a l’inrevés i iniciem la baixada. De seguida ens trobem el coll del Vicari. A la dreta hi la sendera que ens portaria als bassis de Caro o a la Mola Castellona. A l’esquerra agafem la sendereta que ens portarà al Refugi de Caro, de la UEC. Com hem acabat d’hora i fa dies que ens ho hem saltat, avui toca fer la cerveseta i una miqueta de xarrada. Fins la propera, el dia 21!
Inés Royo Aspa
Deixa un comentari