Sortim des dels Dos Barrancs pel camí de la Vall i, de seguida, agafem una pista a l’esquerra. Només sortir ja comencem a pujar, fa molt de vent i al cel no hi ha cap núvol. Tot és pujada. Fem una petita pausa i ens aturem a contemplar les vistes i començant per l’esquerra veiem la Punta de la Font d’Alfara, la Moleta de les Banyes, la Mola del Boix i els Morrals de la Junça. Cap a la dreta comencem a veure l’Airosa, que ens acompanyarà durant tota l’excursió. Al costat trobem la Punta de la Llobatera. Continuem amb una mini grimpadeta. Passem pel costat d’un parell de dents enormes a l’inrevés, som al coll de la Paülenca. Seguim i ens trobem amb una mena d’escaletes de pedra que faciliten la pujada. I després un pas una mica més vertical on hi han posat unes cadenes, per fer-ho més divertit. Seguim pujant, el camí és de pedra solta, sense arbres, pocs arbusts i exposats al vent. Ens dirigim cap a la lloma que tenim al davant, pel mig de coscolls, argilaga, romer i frígola. Com el vent no s’atura, decidim fer la parada per esmorzar al costat del camí, en un punt que queda més resguardat. Davant nostre tenim l’Airosa i un cel blau que no s’acaba. Després continuem endavant i travessem per una tartera. I al poc començarem lleugerament la baixada per una zona més emboscada, amb pins, boixos i carrasques. Ens aturem per contemplar vistes i albirem per on es troba el forat de la Roba. Ara començarà la baixada de veritat, sembla que necessitarem un paracaigudes. Fem una foto de grup, estem pel camí que ens porta a l’Ombria del Toll Blau. Iniciem en fila la baixada de l’ombria, amb molt de desnivell, encara més exposats al mestral que bufa sense pietat i amb un paisatge vertical al costat que ens acompanya fins a baix al barranc de la Vall. A mesura que baixem, juguem a identificar la forma de les roques i agulles que tenim al davant. Les últimes dibuixen una fesomia indígena ben curiosa. Arribats al barranc només trobem còdols i pedres arrodonides de totes mides, ni una gota d’aigua. Parem una estona per reunir el grup i ens fem més fotos. Creuem el barranc i ens endinsem per un caminet ombrívol i frondós, molt curtet i més endavant, quan ja sortim a la pista, trobem a l’esquerra el Mas de Sisquet. Seguim per la pista cap al lloc on hem deixat els vehicles. Fins la propera!
Inés Royo Aspa