Sortim de Llinars en direcció cap al Mas del Quelo. Fa fresca i el primer que ens reagrupa és l’era del mas, un espai net i diàfan. Continuem cap a l’entrada d’una cova, una mica tapada per la vegetació, que amaga en el seu interior ombrívol el Teix de la Cova, un bell arbre monumental que amb les seves arrels ocupa quasi tot l’espai. Per veure’l millor es pot grimpar, creuar i sortir per la part de dalt. Continuem entre boixos i coscolls i arribant al Barranc de Casserres, ens desviem per a veure un pouet darrera un grèvol  i un bassi de pedra molt allargat. Hem passat el barranc i trobem una pista i anem cap a la dreta, en direcció a la Vall Negra. Arribem a un encreuament a l’esquerra que va al Port de Vicent però nosaltres seguim per la dreta. Trenquem novament a la dreta i cap a baix i agafem un caminet per a anar cap a Terranyes. Hi ha unes pedres molt grosses que fan de portal. Esta sendera està molt bé. Hi ha una pujada empedrada més ampla i, cap a la meitat, parem a esmorzar. Continuem amunt i ens aturem al Teix de la Vall Negra, un altre arbre preciós on ens fem unes quantes fotografies. Continuem caminant per una sendereta per la dreta del Barranc de la Vall Negra. Està tot ple de boix, farigola i espigolina. Després de fer una forta pujada, travessem el Pla de Centelles on hi ha uns enormes màrgens de pedra seca perfectament apilada que devien separar els bancals on es cultivaven cigrons i pataques. Es diu que les pataques del Port tenien molta fama perquè com es cultivaven en alçada no es corcaven. Estem ja en el Pla de Terranyes i veiem a l’esquerra el Mas del Torrero, convertit en el Refugi de Terranyes. Lluny a la dreta, el Montsagre i la Roca Benet. Avancem per una esplanada ampla i després comencem a baixar i ens endinsem en un bosquet de pins. Arribem per fi a la Miranda, un balcó privilegiat amb una panoràmica de 360 graus, des d’on veiem el Matarranya i la Terra Alta. Hi ha una feixa ampla de pedres que serveix de mirador. De dreta a esquerra tenim el Montsagre i la Roca Benet, Horta de Sant Joan, el Tossal d’Horta, Lledó, la Ballestera, la Moleta del Molló i Penyagalera. I si continuem girant cap a l’esquerra i enrere trobem les Moletes de Venanci, la Mola de Catí i les antenes de Caro. A la fita del cim hi ha un rètol que diu: Miranda de Terranyes, 1193 m. Tornem pel mateix camí amb una petita variació, passem pel costat del Mas de Buc i cap al Pla de Centelles. A l’esquerra ens trobem el que queda del Mas de Centelles, molt gran. Ara anem per un camí pedregós i després per pista fins a la Foia. Deixem la pista i pugem lleugerament. Per fi surt el sol. Tornem a una pista més ampla i travessem la Foia, que es una depressió natural del terreny que no desaigua. Passem pel costat del Mas de Maraco, enorme, també en runes. A la vora del camí hi ha un auró preciós també monumental. Sortim de la pista i entrem cap a l’esquerra. Baixem per unes pedres i un munt de matolls olorosos de farigola, mentre anem buscant alguna traça o fita. Anem pel que abans era el camí de la Foia però que ha caigut en desús i fem cap al GR-7. Ens queden cinc minuts més i arribem a l’aparcament, al Pla de Llinars. Hem recorregut uns 14km. Anem a fer una cervesa i un bon aperitiu a l’Esquirol. Fins la propera.

 Inés Royo Aspa