Sortim de Prat de Compte per la carretera i anem a buscar l’entrador cap a l’esquerra. Comencem a pujar entre bancals d’ametllers, oliveres, garrofers i pins en direcció cap a la partida de Vilaubà. Passem pel costat d’una antiga mina d’argila per a refractaris que pins i matolls ja quasi han tapat del tot. La pujada es va fent empinada i recordem els matxos que hi han passat abans que nosaltres. A l’esquerra ja comencem a albirar l’Agulla de Bot i la mola de Buscarrons però la millor vista la tindrem des del mirador. Passem pel costat d’un pou de pedra seca que s’ha solsit. Arribem al mirador, dalt de la Mola (600m), amb una esplèndida vista panoràmica de 180 graus. Una de les estampes més boniques del Port, segons els bons coneixedors. Començant per l’esquerra trobem els Crestalls de l’Artigó , lo Tossal d’Horta, darrera el poble d’Horta de San Joan, el Coll d’Engrà, la Mola de Buscarrons, l’Agulla de Bot,, Volandins i Pàndols. Després hem anat cap a un segon mirador, més endarrere, com en segona línia, i hem començat a baixar entre pins, en direcció cap al Montsagre. Passem pel costat d’una bassa i un punt d’aguait. I ens fem unes quantes fotos de grup al Molló de Roc, amb unes belles vistes darrera nostre. Continuem la baixada i per fi parem a esmorzar a una vora del camí entre sol i ombra a l’encreuament cap a la font de Vinya. Després continuem en busca del GR-171 deixant a la dreta una sendera que va al coll de la Corderada. Davant veiem el Montsagre i el coll de la Corderada. Arribem al GR i després passem pel costat del Mas de Passamonte, en queden només runes però devia ser un casalici. A la vora del camí trobem romer i matissa, herbes aromàtiques per a fer el cremat. Passem per la vora d’un aforament volcànic. Seguim baixant i ens trobem una bonica corba ben tancada, la Volta, i continuem per l’ombria de la Volta. Seguim baixant entre pinars i ja es nota la primavera que s’obre pas després de les últimes neus de fa pocs dies. Un sol radiant i arribada a Prat de Compte a fer una cervesa, i admirar, des de baix, la Mola.

Inés Royo Aspa