CRÒNICA SORTIDA CASETES VELLES

30 novembre 2022 per Neus Domingo

Casetes Velles, Portella de Calça, Celestina, Fageda del Retaule, Pi Gros, Font de la Carrasca i Mas del Frare
Sortim de l’aparcament del Coll de l’Assocar i passat lo Mas de Joan Lo Negre tirem a l’esquerra en direcció a la Portella de Calça. Primer pugem una estona i fem una parada per a veure el Mas del Cullerer, des d’on se pot anar al Pas de l’Embarronat i després als Bassis del Marturi o bé baixar als Clots del Pastor i tirar per la pista fins Caro. Ens trobem un petit encreuament i seguim per l’esquerra i una mica cap a munt per anar cap a la Portella de Calça. Hi arribem i trobem com una esplanada en un arbre al centre, un espinalbar o cirer de pastor, caducifoli, tot pelat. Veiem a l’esquerra la baixada de la Portella per on aniríem a les Faixes tancades. Després tirem cap al Mas del Saro. Trobem un nou encreuament senyalitzat i en lloc d’anar cap al Mas de Pataques, anem cap al Pla del Torn i Lo Teixet. Agafem un caminet emboscadet. Passem per la Font de Garrido o Font de Pataques. No sabem del cert qui era l’amo i qui hi anava a beure… Allí a prop hi ha un avellaner de grans dimensions tot pelat a la vora del camí. Anem seguim un PR assenyalat en pintura blanca i groga. Ara avancem per un pas molt bonic tot de roca, vorejant la paret. Arribem a una nova esplanada i avancem fins el Mas de Saro, bastant derruït. Abans es veia de seguida però ara hi han crescut molts de pins i has de buscar-lo pel darrera. Fem una nova parada amb vistes al Delta, al davant tenim la Mola dels Conills, una paret imponent on pujarem. De baixada anirem cap a les Vallcaneres Altes. També veiem l’Airosa, pel darrera, i més cap a l’esquerra la Roca Xapada. Estem caminant ja per la Fageda. Continuem i ens tornem a aturar per contemplar el paisatge i veiem una foradada petita i diferents capes de colors verds, blaus, fetes de barrancs, llomes i serres. Amb el Penyagolosa sobresortint al fons de tot, el cim més alt de la província de Castelló. Ens trobem un lloc temptador amb vistes per esmorzar, hi toca el sol, però per majoria decidim continuar un trosset més. Comença la baixada amb pedra solta. Hem estat tota l’estona per entre els mil i mil dos-cents metres d’alçada. I arribem a una caseta blanca on encara es pot llegir a la façana Vallcanera Celestina, tot envoltat de pins. Fem parada per a esmorzar. Després tornarem a baixar cap al Pla del Torn i la idea és dinar a la Font del Retaule. Ara anem per pista una bona estona tot de baixada cap a la Fageda del Retaule. Per fi sortim de la pista i entrem cap a l’esquerra, hi ha una esplanada i ens fiquem per dins del bosquet. Aquí el camí està una mica perdut, hi ha uns pins tombats que ens el tapen, i decidim anar per baix; hem trobat una pedra enorme que fa com un amagatall, una cova. Ara baixem per un corriolet molt empinat que sortirà per damunt del Faig Gros del Retaule. Aquí tenim una vista preciosa del barranc del faig i hem de baixar-lo, és un camí de cabres. Ens anem acostant al Faig Gros, és una aproximació espectacular, és un lloc màgic i arribar així per dalt te’l va mostrant a poc a poc. Es un lloc especial que desprèn una força difícil de descriure, però quan el tens davant no voldries moure’t d’allí, asseguda al terra a la catifa de fulles seques, com en un divà, contemplant-lo i imaginant tots els anys, més de 250, que porta a les seves branques i tronc i tiges. Fa 25 metres d’alçada (uns 8 pisos), el tronc en fa 4 de perímetre i 28 de copa. Cada cinc minuts arriba un grupet de gent, és com un santuari. Continuem per la pista i arribem a la Font del Retaule, hi ha un marge i unes escales i uns bassis que dibuixen unes formes geomètriques. Tot molt humit, recollit. Després a poca distància pugem amunt en busca d’un altre arbre monumental: el Pi Gros, un pi negre que té el diàmetre més gran de tota la Península Ibèrica; fa 33 metres d’alçada i té més de 700 anys. També és un lloc molt visitat però de més difícil accés perquè es troba en un lloc més empinat. Continuem caminant fins que ens trobem amb una carrasca impressionant feta de dos troncs siamesos al costat de la Font de la Carrasca i més cap a baix ens trobem els bassis de la font. Travessem una pista envoltada de pi rojal i anirem a parar a un GR que passa per aquí al costat i que ens conduirà als cotxes. Aquest tram últim ja és tot de pujada però és camí de bosc, més bonic i agradable. Passem pel costat de la Font de l’Espinal. Ara arribem al Mas de Cap Gros i més apartat veiem el que devia ser el corral. Ens queda un barranquet, ara anem de baixada, després una pujadeta fins al Mas del Frare i ja haurem arribat a Casetes Velles. Ara passem pel costat de la font de l’Onso. Anem baixant fins creuar el barranc on hi ha molts teixos primets, tot humit i frondós, un lloc íntim i resguardat. Ara passem pel costat del Mas del Socarrat. Té una vista molt bonica. Dalt tenim les Serrassoles, baix lo Barranc de Capatx, a la dreta lo refugi del Mas del Frare i veiem també una caseta de Casetes Velles. Ara a última hora ja empalmem amb un trosset del GR i fa pujada. Arribem al Mas del Frare i fem una breu pausa. Passem pel costat d’un prat amb uns cavalls que descansen plàcidament. Per aquí hi passem quan fem la nocturna de Fredes a Caro. I ja de nou a Casetes Velles, al punt on tenim els cotxes. Hem fet uns 16km i mig. Tot ha anat molt bé, un dia preciós, hem rigut molt en bona companyia i ens ha fet molt bon temps. Fins la propera!
Inés Royo Aspa

https://photos.google.com/share/AF1QipPbZhmKqUsgenCBVaW-5uTIYbyfT0SpGcN5pF0KwJ5-4a5DbY385QRq1KPHhW1nBQ?key=NXNDYjlWVnpLTWRkLTJvU1ZxdGF5dzVMMFBUTjJB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.