Crònica de XXXIII Marxa del Port: Memorial Josep Mª Brull

16 novembre 2022 per Neus Domingo

Refugi de Caro UEC, Mola de Catí, Refugi de Cova Cambra, Font de Bunyol, Pedrera del Gall, Pla de Llinars, Racó de Cucut i Refugi de Caro
 
La gent va arribant al Refugi de la UEC de Caro de bona hora: voluntaris, organitzadors, gent matinadora, excursionistes… Algú que s’inscriu a l’últim minut. Ens identifiquem, recollim el got amb el número de dorsal i ens regalen la samarreta de la XXXIII Marxa del Port. Hi ha cafè i pastes i molt bon ambient. Unes paraules de benvinguda i comença la marxa en un dia blau, clar i humit. Ahir va caure un aiguat que va enxampar de ple a tota la gent voluntària que anava a assenyalar el camí.
Comencem a caminar, tot està banyat i la gent es va trobant als llocs estrets i de baixada, es veuen molts de pals per no relliscar. Una zona emboscadeta, fa fresca però sabem que farà bo. Girem cap a l’esquerra i agafem la pista enquitranada cap al Mascà. Després agafarem una pista de terra i anirem caminant pel costat d’un corriolet d’aigua. Hi ha una mica d’embús al moment de creuar-lo, anem en compte quan saltem les pedres i ens trobem al bell mig d’un bosquet verd i marró. S’agraeix l’aigua que ha caigut perquè ho trobem tot ben viu i brillant. Notem la calor, el sol ho inunda tot i fa olor de romer. Comencem a treure’ns roba, ara toca pujada pedregosa. De sobte ens tornem a trobar en una pista cimentada que puja, la gent s’atura per contemplar el paisatge, comentar la jugada, esperar a algú, treure’s capes… Anem paral·lels a les antenes de Caro, una mica més baixos. La lluna encara no ha marxat… Pista de terra i de nou bosquet. Seguim pujant i xafem algun trosset de la pedregada blanca que va caure fa dos dies de matinada. Anem en màniga curta, fa sol i trepitgem la calamarsa i també farigola. Una altra pista de terra i girem cap a l’esquerra i cap amunt. Fa solet, fa bo, envoltats de pins i de boixos, un dia espectacular. Deixem la pista i seguim pujant una mica, xafant pinassa, pinyes, branquetes i blanc.
Tornem a trobar-nos les antenes de Caro a l’esquerra i ja veiem Pallers i el Marturi. Ara ve un trosset planet, ample, per caminar i xarrar, respirar, la lluna a la dreta i el sol a l’esquerra. Esta zona està més eixuta perquè està tot obert i destapat. Passem pel costat de l’Avenc de la Mola. Ara xafem un tros molt bonic de color marró de plastidecor de falgueres seques, brillants perquè estan humides. Estem caminant pel Pla de la Mola i ara cap a l’esquerra ja ens trobarem amb Cova Cambra. Molta gent ve aquí en família per a buscar rovellons perquè és molt planet, però és molt fàcil perdre’s. La gent diu que no s’esperava tanta pedregada i, sí, més aigua. Per fi arribem a la pista que ens porta a l’esquerra cap al refugi de Cova Cambra. I ens trobem amb el primer avituallament, en moltes cares amigues i conegudes, i un goig de menges dolces i salades, aigua i begudes. Al punt de control les voluntàries ens demanen el número d’identificació. Està tot molt ben organitzat. Ens hi quedaríem més estona però hem de continuar. A uns cent metres ens trobem amb Cova Cambra i després més endavant amb la bifurcació on es separa el grup: cap a l’esquerra qui vol seguir l’itinerari curt cap a baix al Pla d’Abaria; i cap a la dreta, l’itinerari que ens portarà cap a la pista de la Mola, i d’allí cap a la Font de Bunyol. I després cap a la Pedrera del Gall i baixada pel racó del Cucut.
Girem a la dreta perquè fem l’itinerari llarg i tirem cap a baix. Anem per una pista de terra i trobem de nou una petita bifurcació, cap a l’esquerra ens assenyala el Mas de Lino però les fites ens indiquen cap a la dreta. Baixem per una pista de terra i de sobte en una gran corba amb bones vistes ens aturem, creuem i agafem una sendera cap a munt. Arribem a la Font de Bunyol.  Continuem caminant i ens trobem amb l’anterior guarda del Refugi de Font Ferrera que ens descriu el paisatge que tenim a l’horitzó, davant nostre a l’esquerra. En un primer pla tenim la Mola de Venanci, que és un pelat que tenim al davant; lluny a la dreta hi ha Terranyes i el Mas d’en Torrero (un refugi que hi ha lliure); al fons cap a la dreta veiem petit Lledó i a l’esquerra, encara més lluny, Vallderrobres, que en un dia més clar, es veuria fins i tot el castell. Baix a la dreta hi ha el barranc  de la Paridora. Ens assenyala també on seria el Maset de Lino i davant nostre més cap a l’esquerra, Penyagalera. Ens acomiadem i seguim per una zona emboscadeta que agraeixen els peus, caminant tovet per damunt la pinassa. L’excursió d’avui és una passada perquè, citant al poeta, “té l’explosió de la petita pujada que sembla que puges al cel però que no dura gaire”. D’allí hem seguit per la sendera fins arribar a la sendera principal de la Mola, hem girat cap a l’esquerra buscant la que va cap a Savarin i llavors, enlloc d’anar cap a Savarin, hem girat cap a l’esquerra i hem anat a buscar la zona de dalt de la Pedrera del gall. Hem baixat fins baix de tot, fins la Pedrera del gall, fins a sortir a la pista de la part de darrera de la Mola. Caminem entre pins rojals en falgueres a les faldes. I sense adonar-nos-en arribem al segon avituallament al Pla de Llinars. Fem una petita parada per recuperar forces i beure una mica i xarrar amb els voluntaris, que ens expliquen on som i per on passarem.
Ara anirem una estona pel GR en direcció Caro, primer per una sendera estreta; tot està molt verd, envoltats de boixos i de pins. Anem pujant fins arribar a un collet i comença la baixada. Tenim davant les antenes i enlloc de baixar pel GR de Llinars, anirem pel Racó de Cucut. Hi ha trossos més pedregosos, d’altres que rellisquen una mica, ara un trosset en una catifa de fulles d’auró de tots los colors… i de nou pinassa i pedres i pinyes. De nou caminet emboscadet, tot ple de molsa, humitat a l’aire… Per fi arribem a un encreuament i a la dreta està tot inundat d’aigua i nosaltres tornarem a trencar per les marques que ens indiquen de girar cap a l’esquerra, seguirem per la pista i la deixarem cap a la dreta i pujarem un trosset empinat. Ja es veu el grèvol però sense el seu fruit roig característic. I finalment arribem per darrera del Refugi de Caro.
Toca anar a identificar-se per avisar que ja hem arribat. A la barra els voluntaris ens rebem amb un bon tassó de brou calent boníssim i després hi ha llonganissa i baldana, en pa i allioli, i begudes i cafès i dolç. I música i sorteigs i premis (als excursionistes més veterans i als més joves) i moltes ganes de saludar a tothom i de passar-ho bé.

Fins la propera, l’any que ve, i gràcies a tot/es les que ho feu possible!


Inés Royo

Moltíssimes gràcies Toni Curto per les fantàstiques fotos per al nostre record!!!

https://photos.google.com/album/AF1QipMlz9xaopX9BBKuYIiiiIh9-vMbzPqh7AaRm7M8

Una resposta a “Crònica de XXXIII Marxa del Port: Memorial Josep Mª Brull”

  1. Marga Alemany ha dit:

    Bon dia i molt bona crònica!
    Quina llastima que l’enllaç de les fotos no es pot obrir… com ho podem fer?
    Ja direu,
    Gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.