Crònica de la sortida de CARDÓ

2 novembre 2022 per Neus Domingo

Sortim dient bon dia al Desert de Cardó, conjunt d’ermitatges (14) i convent datat del segles XVII-XVIII, i que va ser un balneari al segle XIX.
Són les 9 del matí i comencem a caminar quan, de per entre els matolls, veiem com apareix un excursionista una mica endarrerit que s’afegeix al grupet… Primer que tot passem pel costat de l’ermita de la Trinitat. Pugem pel camí dels frares, que és per on anaven a meditar a la teixeda i anem a parar a l’ermita de l’Àngel. Arribats a un mirador contemplem les precioses vistes de la cubeta de Móra, veiem el Portell de Cosp i Xàquera. D’aquí ens dirigim a la Lluminosa on aprofitem per fer un munt de fotos fins arribar a una magnífica foradada, que és on fem parada per esmorzar. En un encreuament girem a la dreta cap a la Font del Teix. A partir d’aquí avancem per entre pins negrals majestuosos, alguns d’ells recargolats i pentinats pel vent, que van sobreviure a l’incendi de l’agost de 1995. Gaudim de les vistes i del paratge en silenci, almenys les que ens hem quedat més endarrerides, mentre iniciem la baixada. Veiem el refugi de la Font del Teix, i tot fa olor d’espígol i farigola. Llavors és quan apareix davant nostre un magnífic teix (de 4 metres de circumferència) i l’anem vorejant fins arribar a la font que brolla al seus peus i que té molta anomenada. Hi ha un conjunt de bassis molt pintoresc on es reflecteixen els núvols i els colors del cel. Parem una estona i reprenem. El terra es va fent cada cop més pedregós i tot d’una desapareixen els arbres. Per sort el cel està a estones tapat perquè ara ens espera una pujada forteta cap a l’Escaleta, un grau natural que veiem cap a l’esquerra. I d’aquí ja entrarem cap al bosquet i la Cassola del Diable.

Trobem un forn de pega  que s’utilitzava per a fondre la resina dels pins i continuem la baixada per un caminet emboscat molt olorós, fresc i humit, molt agradable i frondós fins arribar a la Font de l’Avellaner que no té aigua i d’aquí a la Font del Borboll, davant l’ermita de sant Elias.

Acabem fent la clàssica foto de grup i cap a casa de bona hora.

Inés Royo

https://photos.google.com/share/AF1QipNo9reYzCsOITid9t7rrr2TYrEx11qd-Vwb7vl_BrAa1QRq3B79DRQCiqS-79sxcw?key=TWE1SDNtZkN3YVpoSzluQVNGa0tzSzBHUnIyYzl3

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *