Tozal del Mallo i Faja de las Flores

9 octubre 2013 per uectortosa

” Al final sis intrèpits vam ser els que vam anar a Ordesa, per tal de fer el Tozal del Mallo, i la Faja de las Flores, amb els ingredients picantets que ens esperaven amb els passos equipats de  les famoses “clavijas” de Carriata i Cotatuero.

Vam aixecar-nos a les 06:30 hores, de forma consensuada, arribant a peu de Pradera, essent de nit serrada, mentre preparàvem esmorzars i UN cafè en llet (no es va poder fracionar) se’ns va anar fent de dia. Total a les 08:10 arrancàvem, de seguida vam endinsar-nos a un bosquet molt guapo, amb la humitat dessitjada per sortir bolets, cosa que al nostre estimat Port encar no ens ha arribat, podent veure tot un surtit d’espècies poc vistes, com els coneguts “Peus de rata”… Poc a poc vam guanyar alçada fins arribar a la primera cruïlla de senderes. Allí començavem a ssimilar la anunciada VERTICALITAT MANTINGUDA.  Més amunt ja vam arribar a l’última cruïlla, abans de la màxima alçada assolida en l’excursió: o feiem la “Fajeta” o anàvem directe a les “calvijas” de Carriata, no vam dubtar i en l’ànsia a flor de pell ens hi vam posar-hi. Vam entrar tots convençuts i saborejant el primer pas de ferros , i pensant que s’havia acabat en va sortir un segon amb una “panxeta” a mitan, que s’ha de viure.

En tota l’emoció de pujada vam assolir el primer coll en desvio, amb la volguda opció a l’esquerra de coronar el Tozal del Mallo, cosa que no vam defraudar. De la cruïlla al Tozal, anar i tornar una horeta, mesurant bé les passes que xafàvem. Pel camí vam tenir una demostració “d’atletisme montés”, ofert pels famosos “Isardis Ordesenses”, realment de vèrtic amb el pati que teniem i la velocitat que portaven, afortunadament cap incident registrat.

Un cop arribats a la cruïlla, en pocs metres més a dalt ens presetàvem davant l’entrada a la “Faja de las Flores”, en l’esperat passatge. Ens vam anar endinsant on comprovàvem la vista fora de sèrie, on es podia arribar a confondre la percepció de les alçades en tanta verticalitat. Un cop anàvem avançant veiem que l’amplada era bona, tot i que no calia obviar que algun tram vam arribar a metre i mig, no ens hem d’enganyar. Anàvem parant en la successió d’emocions i perspectives per enregistrar en les càmeres… Un èxtasi visual, molt recomanable, si no es té vèrtig això sí.

Finalment la “Faja” al cap d’una hora i deu d’haver-hi entrat va obrir-se, donant pas al Circ de Cotatuero, amb més festival afegit: Taillon, Bretxa de Roland, Punta Faixon, les tres Sorores…” amb una visibilitat perfecta… una simfonia celestial. I van aparèixer al final les famoses “flors de neu”, que boniques!! I en tota aquest espectacle que no parava se’ns va fer hora de dinar, vam fer la parada a la cascada de Cotatuero, sabíem que acte seguit venia l’altre pas equipat “calvijas de Cotatuero”, l’expedició ho sabia i a part de silenci perquè teniem la boca plena, tornava l’adrenalina a fer presència. Un cop acabats els àpats, pos res arnesos al cul, mosquetons i cordells i a l’ataquer… Nem vorejant pared, i taxan!! apareix un pati molt bonic, la línia de vida i uns ferros mes pulids… Debia fer poc que estaven jeje ( des de 1800 vam informar-nos) i fent passets horitzontals, i una desgrimpada vam acabar el pas amb cable, ja que després ens va tocar desgrimpar amb calvijes i banyadura (que xulo, això sí no va relliscar ningú). Un cop acabat el passet, tot va ser qüestió de anar baixant sendera fins la Pradera, en total 9 “horetes” d’excursió, amb un “ambientasso” i equip de pel·lícula.

Fèlix

FOTOS DE FELIX

FOTOS DE ROSA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *