TOTS ELS QUATREMILS DE L’ATLAS
6 setembre 2013 per uectortosa
Fa vint-i-quatre anys vaig visitar el Gran Atlas Marroquí per pujar el Toubkal, el Ras i el Timesguida. En aquella època no hi havia cap guia editada i l’únic mapa marroquí no aclaria l’existència d’altres cotes que superessin els quatremil metres. Actualment es conten una dotzena de quatremils principals i alguna punteta que els acompanya, dels quals podem disposar de tota la informació i cartografia.
Així que calia rematar la feina i per això em vaig plantejar d’anar-hi deu dies i invertir una setmana en pujar tots els cims.
1er dia. Després d’haver arribat a Imlil el dia anterior en una furgoneta col·lectiva colgat de moros, em disposo a començar l’aventura. Pujo fins al refugi Nelter, deixo el sac i continuo una dura i pedregosa ascensió fins al Biiguinnoussene (4002 m.), han estat 2250 m de dura pujada i encara toca baixar fins al refugi. Les espardenyes comencen a notar la duresa de l’Atlas.
2on dia. Surto del refugi seguin la processó que es dirigeix cap al Toubkal, per sort en arribar al coll sud continuo tot sol cap al Toubkal Oest (4030 m.), després pujo al Toubkal (4167 m.), el pic més alt del nord d’Àfrica, i torno a continuar sol cap al coll nord. Pujo al Imouzzer (4010 m.), no és fàcil i s’han de grimpar passos de III grau. Finalment torno al refugi baixant per l’Ikhibi nord on hi ha molta ferralla d’un avió militar estavellat.
3er dia. Me’n vaig cap als Akiouds pel coll sud, la descripció de la guia em porta a escalar passos molt exposats de IV grau sense corda. Sense adonar-me’n pujo primer a l’Akioud Nord (4030 m.). Baixo i, com puc, pujo a l’Akioud Central (4015 m.) i al Sud (3985 m.). Baixo i vaig a buscar la pedregosa canal nord del Ras, repeteixo aquest cim de 4083 m. i després, fàcilment, vaig a repetir el Timesguida (4089 m.). Les espardenyes comencen a fer figa.
4rt dia. Em queda el que a priori semblava que m’hagués de donar més guerra, sort que el dia anterior he pogut estudiar el recorregut. Surto del refugi seguint al peu de la lletra les indicacions de la guia i ho vaig encertant de ple. Un cop a la cresta hi ha algun pas molt exposat de III grau. Finalment arribo a l’Afella Ouanoukrim N. (4040 m) i fàcilment a l’Afella S. (4043 m.). A la baixada em rebenten finalment les espardenyes, però per sort toca baixar i canviar de massís.
Em desplaço al massís del Mgoun, he de fer uns 250 kilòmetres colgat de berebers, crec que m’estic empeltant. N’he trobat un que gastava un 46 i l’hi he comprat les espardenyes.
6é dia. Surto d’Agouti en una llarga ascensió que m’ha de portar al refugi situat al pla de Tarkeditt a 3000 m. d’alçada. Tinc una sensació estranya, és un massís molt diferent als que conec. Soc l’únic muntanyenc i només trobo pastors malfarjats, cabres, camells i rucs.
7é dia. Sense presses començo l’ascensió que ha de ser molt llarga, a mitja pujada se m’apareix del mig del no res un anglès, en serem dos. Un cop a la carena aquesta esdevé quilomètrica. Corono el Ighir-n-Taghourt (4008 m.) i més tard el Oumsoud (4068 m.). a la tornada faig el Mgoun O. (3978 m.)
¿He acabat la feina, o no?. M’ha quedat una punteta quasi enganxada al Toubkal anomenada Aguille d’Ifni que és considerada per alguns com un quatremil, em queda una excusa per tornar a baixar al moro. La pròxima en esquis.
He fet un total de 9000 m. de desnivell al sol d’agost del Marroc, i en tots els dies només he pogut veure quatre núvols contats. Per cert el tajim em surt per les orelles.
Joan Tiron, agost’13
Tal com va dir en Joan Tardà al parlament, "Algú ho havia de dir!!!"
Tal com va dir en Joan Tardà al parlament, "Algú ho havia de dir!!!"
El fet d'utilitzar el bloc de la UEC, com si fora un bloc privat i dedicar-se a explicar les batalletes, pot portar a mals entesos per part d'altres.
Crec que qui vulgui fer públiques les seves activitats, hauria de fer servir un bloc personal i si cal fer un enllaç.
Penso que la UEC és quelcom més i que no sempre es pot compartir el missatge; recordo com es va menysprear no fa molt a la gent que puja al Montblanc… tothom no pot fer activitats d'èlit ni crec que sigui l'objectiu de la UEC.
Cal fer una reflexió.
Enhorabona Tiron!!
En aquesta cronica me entren ganes de ferla aviat!
Estan molt fort!!
Bona crònica i bona activitat!