CRESTA DE SALENQUES ENTRE LLAMPS I TRONS

12 julio 2011 per uectortosa

El passat 15 de juliol vam sortir desde Mora en direcció cap a Benasc, on vam arribar a les deu de la nit. Vam fer un mos i vam preparar tot el material per realitzar l’activitat en un carreró del poble. La pernoctació va ser als plans l’hospital. Tot i que una vaca intentava donar-nos la nit vam aconseguir lliurar-nos d’ella amb un toc de campana molt precís.
 
El dissabte a un quart de sis del matí ens sonà el despertador i havent esmorzat sortírem a tres quarts de sis a punta de dia. Després de gairebé cinc hores arribàrem al coll de salenques. A partir d’aquí ja vam empendre la cresta. Vam pujar a totes les torres i gendarmes del recorregut realitzant diferents tresmils, Forca Estasen, agulles de salenques(2), Margalida i Tempestades. Aproximadament a les sis de la tarda, cansats i deshidratats vam arribar al coll de tempestades. Allí hi havia neu i dues suits amb vistes espectaculars, just el que ens feia falta. Havent fos neu i omplert la panxa a quarts de nou ja erem al sac.
 
El matí del diumenge ens va despertar la claror i a les sis i quart ja estavem en marxa. El dia es presentava be, però no va passar ni una hora que es va girar la truita i una boira espessa ens va començar a invair. Amb ella també va arribar la neu i no van tardar a arribar també els llamps i trons. Llamps que ens van arribar a caure a 10 metres  de distància. L’electricitat espetagava i era com una ruleta russa, afortunadament no ens en va tocar cap, segurament perquè la natura és sàbia i sap que no som bons ni per cremar.
 
A les nou i quart arribàvem al cim de l’Aneto, havent fet cim també a l’Espalda del Aneto. Un cop allí estavem sols( i qui hi havia d’haver amb aquell temps). Vam passar el pas de Maoma aprofitant la petita treba meteorològica i llavors va arribar una tercera persona. Acte seguit un altre front s’aproximava, estant fora de la cresta el perill ja era menor. Pel glaciar al portillón, refugi de la renclusa i pla de la Besurta. Un cop aquí en 45 minuts més al cotxe. Que be hagués anat l’autocar però tenint les carteres al cotxe ens el vam haver de mirar.
 
Després de la cerveza de rigor ja veiem les coses d’una altra manera i pensàvem en la pròxima.
 
Activitat realitzada per Albert Besalduch i Francesc Guivernau.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *