Un cop tots preparats ens vam disposar a fer l’itinerari d’aproximació, bastant curt i tot de baixada, bastant pronunciada, anem baixant per sota de l’ermita i en direcció al pantà de Canelles, al qual uns agosarats es van llençar “a pilota picada”; mentres baixem deixem a mà dreta l’antiga via Olmo-Soler, antiga perquè va ser la primera que es va construir en aquesta zona, també uns metres més avant ens vam trobem una via més fàcil anomenada “teletubis”, i solament uns quants metres més al davant ens trobarem la que vam realitzar.

Al principi ens trobem “lo pèndul” un pas que reflexa la complexitat de la via, bastant tècnic i atlètic; continuem progressant i ens trobem un pont, el qual desentona a la via per la seva fàcil execució, anomenat pont de “Jembe” , passat el pont ens espera un espero vertical i es el tram més llarg de la via i d’un desgast més elevat, per a assegurar-nos en aquest punt hem de portar una baga i un mosquetó per si volem descansar. Un cop assolit ens trobarem amb un desplom molt físic i passat aquest enllacem amb l’antiga via i finalment ens trobem a l’ermita de la Pertusa on vam fer un mos. Vam tornar a l’aparcament per un sender que estava a prop de l’ermita. En general es una via molt ven equipada i que es fa curta, i podem gaudir d’unes grans vistes de Montsec i del pantà.