La UEC Tortosa al Monte Rosa

15 juliol 2010 per uectortosa



El diumenge dia 4 de juliol quedaven a les 6:00 hores del matí per desplaçar-nos fins l’aeroport de Reus, on ens esperava l’avió que ens portaria a Bergamo. Un cop a Itàlia, ens esperaven dos mètodes de transport més fins arriba a la nostra destinació, la població de Gressoney-la-Trinité, just als peus del Monte Rosa, a la Vall d’Aosta. 
Un cop a l’hotel Nordend, on uns jacuzzi ens esperaven i que no van tenir temps  d’utilitzar, vam preparar les motxiles, comprar les botelles de gas per als fongons i a sopar, ja que al dia següent començava l’ascensió al Monte Rosa.
El dilluns dia 5 de juliol, ens aixecàvem i després d’un esmorzar abundant emprenient el camí cap al Refugi Quintino Sella situat a  3585 m d’altitud, utilitzant vehicles 4×4 (ja que el funicular es trobava espatllat), telecadira i finalment les nostres cames, les quals utilitzarien en els darrers dies.
 Amb motxilles força pesants i passant per crestes i ponts de fusta perfectament assegurats, arribaven al  refugi de Quintino-Sella. Un cop allí, utilitzaren la resta del dia per instal·lar-nos a l’habitació assignada, descansar, fer la migdiada i hidratar-nos i menjar per tal d’aclimatar a l’altura. No cal dir que els refugis res a veure amb els espanyols. També començaren a experimentar als els lavabos dels refugis i amb la neteja personal amb toallitas.
El dimarts dia 6 de juliol era el dia previst per atacar el primer dels cims previstos, el Castor amb els seus 4226 m d’altitud.  
Ens aixecàvem d’hora, però iniciaven el camí a les 7:30 hores. Encordats , amb els grampons i piolets, ulleres de sòl i tot el material necessària ens anaven apropant al nostre objectiu. Després de superar varis desnivells forts, uns trams d’aresta , coronaven els primers dels 4000 mil.


La foto obligatòria al cim  amb la bandera de la UEC i de la Unió Excursionista de Masdenverge, i  assaborir el moment ja que alguns era el seu primer 4000 mil. 

Finalment iniciem el descens i de camí al refugi ens desviem de la ruta per tal de fer el segon 4000 mil del dia, el Felikhorn 4087 m. Un cop arribats al refugi a descansar i a continuar amb la dieta típica dels alps: macarrons o sopa de primer i no preguntes de segon.

El dimecres dia 7 ens aixecaven uns mica més d’hora però continuen sortint tard, aquest cop a les 7:00 hores. Si arribem a saber el que ens esperava aquell dia, ni ens aixequem. L’objectiu del dia era arribar al Refugi  Gnifetti ,  travessant  la glacera de Lys i passant pel passo del Naso de Liskamm (un nom que no oblidarem!!). Pujant cap al paso ens podia veure que les cordades precedents  es quedaven encallades en dos llargs, però no es podia preveure el que trobarien. Un cop al paso i després de realitzar les corresponents votacions decidim atacar el passo per on la majoria de les cordades ho realitzàvem.  Després d’ascencir el  primer tram amb una corda fixa, prèviament instal·lada, ens situen en un rocall. Varis components de l’expedició inicien l’ascent del segon trams, on el gel ens esperava.  Ara entenen perquè les cordades es quedaven encallades en aquest punt. Veiem les condiciones, es decideix instal·lar cordes fixes mitjançant claus de gel i assegurar tot l’ascens del passo del Naso. Això comportaria força estona de treball i d’espera en aquell pas dels Nassos. Un cop instal·lades les  cordes tots els membres de la expedició aconseguíem arribar fins el cim del pas e iniciar el descens. 
Però un altra sorpresa ens esperava, un tram de gel en la traça de baixada. La primera cordada va baixar ràpidament, cul al terra i algú que va sortir fora de traça i va tenir que aplicar la tècnica d’autodetenció per no veure una grieta des de dins. La resta de cordades baixarem amb més prudència i utilitzant més temps, amb la desesperació de la primera cordada que es trobava baix esperant. 
Però encara faltava davallar la glacera, amb la neu pastosa per l’hora en que iniciaren el descens. Finalment arribaren al refugi Gnifetti, realitzant un temps record de la travessia. 
A sopar ràpidament amb el típic menú dels alps i al llit prompte.
El dijous dia 8 decidirem realitzar una jornada de descans, degut a la gran pallisa del dimecres. Un membre de l’equip decideix tornar a casa, ja que les llagues al peus l’estaven martiritzant. La resta de l’equip passem tot el dia al refugi:  prenent el sòl, fent pràctiques de la dansa del ventre, menjant, bevem, aguantant el comentaris dels alemanys sobre el mundial de futbol…
El divendres dia 9 iniciem l’ascens fins el regufi  Regina Margarita, situat a 4554 m d’altitud i sent el refugi més alt d’Europa. Malauradament dos membres de l’equip es veuen obligats a descencir fins l’hotel, per dolències diverses.  L’ascensió es realitzaria de forma lenta però continua, ja que el fort desnivell i el cansament dels dies es notava.
Tres membres de l’equip descidiren atacar un altre 4000 mil, el Ludrvigshöhe amb 4341 m. Finalment arribaren al Regufi, cansat i satisfets i amb l’incògnita de si el mal d’altura ens afectaria. 
Després de dinar, instal·lar-nos en les lliteres, fer migdiada, fer altres activitats diverses que no descriurem aquí, ens disposem a sopar i a anar a sopar. La nit fou llarga i difícil de dormir degut als ronquits, els pas de gent per l’habitació, etc.




El dissabte dia 10 iniciem el descens cap a Gressoney, tot coronat varis pics en el descens: el Parrotspitche amb 4432 metres i la Piràmide de Vincent 4215 metres. Un cop a l’hotel, la corresponent neteja corporal necessària i a fer un sopar de campionat.


El diumenge dia 11 el destinaren a fer turisme per la zona i a veure la final del campionat del mon de fútbol.
El dilluns dia 12 iniciem el retorn cap a Tortosa, on la calor ens espera.
Uns dies viscuts amb intensitat i oblidant la rutina diària de la feina.

By Vicky,  Salomé, Montse, Sara, Rosa, Pepa, Mº Pau, Sergi, Toni, Isidre, August i Jordi C.





Selecció Fotos

6 respostes a “La UEC Tortosa al Monte Rosa”

  1. Anònim ha dit:

    Dels 11 que teniem preparats (entre principals i secundaris) en vam fer 8.

  2. Maggie ha dit:

    M'he perdut, quants de quatre mils heu fet??!!! L'any que ve jo en vatros. Això és una passada. Tot i que, coneixent-me, potser seria una de les que hauria d'abandonar per dolències vàries. Moltes felicitats per a tots, però en especial per a les meves companyes Salomé i Vicky. Aquesta crònica m'ha fet venir molts bons records.

  3. joven ha dit:

    beautiful blog..pls visit mine to,and be a follower..thanks and God bless..http://forlots.blogspot.com/

  4. joven ha dit:

    beautiful blog..pls visit mine and be a follower.. thanks and God bless..

    http://forlots.blogspot.com/

  5. joven ha dit:

    beautiful blog..pls visit mine and be a follower.. thanks and God bless..

    http://forlots.blogspot.com/

  6. Anònim ha dit:

    A les fotos hi ha censura!!!!!

Respon a Maggie Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *