Barranc de Cueva Cabrito
El dissabte ens reunim tots a Bierge, som onze, on agafem la carretera direcció a Rodellar. Pocs quilòmetres després ens aturem a esmorzar i a preparar les motxilles. Més o menys a les dotze sortim cap a l’entrada del barranc amb el neoprè posat. Un quart d’hora després arribem a l’entrada, on ens acabem d’equipar.
Al principi, el primer tram del barranc, comença amb alguns petits ressalts i amb alguns ràpels, tots bastant curts. El barranc és força estret cosa que dificulta el pas a alguns. Cap al final d’aquest primer tram el barranc es tanca més i hi ha alguns ràpels més llargs. Aquesta part és força bonica.
Aleshores el barranc s’obre fins arribar una altra vegada a un tram estret, on hi ha molts ressalts i només uns ràpels curts. De tant en tant les parets del barranc s’obren una mica.
Després hi ha un ràpel en que la distància d’una paret a l’altra del barranc és només de dos pams o, com a màxim, tres. Tot seguit venen unes sales i passadissos bastant macos.
El barranc es torna a obrir per després tancar-se altra vegada i entrar en un altre tram estret. Passat el penúltim ràpel el barranc s’eixampla i trobem l’últim ràpel. Després de continuar per un tram estret sortim al riu Balcés, que també s’anomena Isuala. Remuntem uns metres aquest riu fins a trobar una sendera a la nostra esquerra. Després de fer un mos i canviar-nos comencem la pujada i més o menys una hora després arribem altra cop als cotxes.
Després de passar la tarda donant tombs ens retirem al bungalow per sopar. Després anem a veure el Sevilla-Barça al bar d’uns madridistes i a passar l’estona abans d’anar a dormir. Allà Esteban fa amistat amb un gos, petó de comiat inclòs.
Plou tota la nit, finalment ningú s’aixeca a l’hora prevista, decidim deixar-ho per aquest cap de setmana, esmorzem i tornem cap a casa abans del previst.