La Forcanada, casi…

30 maig 2010 per uectortosa

FORCANADA

Ahir, aproximadament cap a les quatre de la tarda ens vam trobar tots a la boca sud del túnel de Vielha. Érem deu. Vam agafar els cotxes i després de travessar el túnel vam agafar una pista que s’endinsa cap a la vall de riu Nere. Vam veure moltes vaques i més d’una es va posar davant dels cotxes i vam haver de parar per fer-les sortir del mig del camí. En arribar al final de la pista vam acabar de preparar les motxilles i, cap amunt!

Al principi, durant un quart d’hora més o menys vam passar per un camí entre els arbres, ple de tifes de vaca que havíem d’anar esquivant. Més tard la sendera es va convertir en un camí més pedregós. Vam arribar al llac en una hora i tres quarts tot i que a la ressenya hi deia dues hores i mitja com a mínim.

Després d’arribar al llac i descansar una mica vam començar a muntar les tendes. Vèiem la Forcanada al fons, tot i que estava una mica tapada. Vam sopar i ens en vam anar a dormir aviat, per aixecar-nos l’endemà cap allà a tres quarts de sis i marxar a dos quarts de set.

Durant la nit va ploure intermitentment tot i que quan ens hem aixecat ja feia més bo. Tot i això hi havia boira. Ens hem tapat bé perquè feia fred i hem començat a pujar.

Al començament hem vorejat un tros de roques fins a arribar a una zona més plana, hem continuat pujant seguint la sendera que hauríem seguit si no hi hagués neu. A mitja pujada ens hem posat els grampons. Hem arribat a un llac petit i hem girat cap a la dreta, cap a on hem continuat pujant però més amunt hem vist que la Forcanada estava bastant tapada i com que començava a ploure hem decidit girar cua. Just aleshores hem trobat a Víctor i a Vicky, que havien dormit a baix de tot i s’havien aixecat molt aviat. Hem reculat tots.

Hem baixat bastant ràpid i a dos quarts d’onze ja fèiem un mos asseguts al costat de la tenda. Una estona més tard hem plegat les tendes i hem començat a baixar ja sense els grampons. Més d’un ha caigut de cul a terra durant el descens. En arribar hem vist que enlloc de vaques, els que ara envaïen el camí eren cavalls. .

Després de canviar-nos hem anat a dinar tots junts, finalment ens hem acomiadat i hem tornat cap a casa cansats tot i no haver fet el cim.

By Mari Pau

Fotos de Sergi
Fotos Manolo”the Big”
Fotos dels Serrat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *