Ferrata de L’Aigualcoll

2 maig 2010 per uectortosa

Verges amb Aigualcoll

Primer de tot, felicitar a tots aquells i aquelles que s’han estrenat a les ferrades en una via considerada molt exigent. Crec que aquests uequeros han estat Jordi Ortiz i les valentes noies (Montse, Lucia, Lucy i jo mateixa).

Segons ressenya: “La ferrada de l’Aigualcoll té les grapes molt separades entre elles, és aèria i compta amb varis trams desplomats. A més d’una aproximació llarga té un rapel obligatori. Resultat: és una via ferrada molt exigent”. I així ha estat. Si arribo a saber el que m’esperava potser m’ho penso dues vegades abans d’anar.

Ens hem trobat 16 atrevits liderats per l’immillorable guia Manolo ‘The Big’. Durant l’aproximació hem començat a calentar músculs. I lo bé que ha anat aquest pre-calentament, ja que ens esperava una paret amb desploms en tot moment. Al grup capdavanter anàvem la futura Edurne Pasaban: MªPau, Toni, Dani i Esteban. Ens seguien Lucy i Lucia, amb Carlos que no es despegava en cap moment d’elles, per si necessitaven ajuda o un ‘copet de mà’. Després venia el grup dels cracks: Montse, els Jordis, Obi,… i uns quants més. Tot seguit, el ràpel, que s’ha realitzat sense cap complicació, però la segona part de la via…ufff!! Crònica en primera persona: els desploms de la primera part els havia passat sense cap compilació i res em feia pensar que la paret que venia a continuació se’m resistiria d’aquella manera. Avant i atràs, avant i atràs. Els meus bíceps ja no responien i les veus de tota la collada al darrera veient-ho i dient: “els dos peus a l’escala!”, “un saltet i ja ho tens!”, “ vés més a la dreta!”… Res a servit. Una servidora, cansada, ha fet ‘saque’. Sort que m’havia assegurat bé. Tots han callat. De cop, una corda miraculosa a caigut del cel llençada pel Déu Manolo. No m’ho he pensat gens, un vuit i cap amunt. Els de darrera, per molt que diguin que estava xupat, també han patit. I qui digui el contrari menteix vilment.

Un cop a dalt, hem avituallat i hem pogut contemplar les magnífiques vistes de la costa amb la Punta de la Banya al fons. Només per això, ja val la pena pujar a aquestes serres de Vandellòs. En resum, una via prou exigent, sobretot per a principiants com jo, però que amb la companyia de la gent de la UEC es torna molt agradable. Tot i les agulletes que tindré demà, algú em pot dir per a quan la pròxima via ferrada?



By Marga
 
Fotos Manolo”the Big”
Fotos Toni
Fotos de Saba
Fotos de Lucie

2 respostes a “Ferrata de L’Aigualcoll”

  1. Maggie ha dit:

    Saba! Molt bon vídeo! Sort que no anava prop teu. Així no vas poder filmar els meus moments crítics. Je, je!!

Respon a Maggie Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *