Cresta del Marturi-Caro-Baixar pel tubo
21 febrer 2010 per uectortosa
Vam sortir a les 8 del matí del parc de Tortosa direcció Cova Avellanes (Els Ports), un cop arribat vam deixar els vehicles i amb fred vam començar a realitzar la ruta d’avui “cresta del Marturi”.
Vam agafar el sender de Cova Avellanes que ens donava a el bassis del Marturi on vam fer la primera parada per treure roba ja que Manolo anava acalorat. Seguidament vam seguir per el sender de l’esquerra per arribar al començament de la cresta, on hi feia vent i ens vam tindre de posar tallavents.
Un cop començada la cresta ja vam poder observar tot el recorregut que teníem que fer,una experiència única per qui no n’hagi fet mai. Durant la cresta vam poder passar moltes coses com: escalada, ràpels, salts,… on vam dificultar mes aquesta ruta, que en molta gent que hi havia unes 24 persones vam tardar bastant a poder fer-la. Casi arribant a pallers vam tindre un petit problema amb en Sebastià i en cristina ja que la vam trobar d’alt d’una roca que no sabíem com podia haver-hi arribat, i el Sebastià que se’n va anar al seu rollo i ja el vam trobar a l’altra banda; el Manolo un cop mes havia de patir.
Un cop arribat a pallers un far per poder trobar el material del ràpel que havia utilitzat cadascú però al final tothom va trobar el seu,molts dels excursionistes que hi havien vingut amb nosaltres, els que tenien presa se’n van anar per pallers fins a la pista on van fer el recorregut mes petit ara ja només quedàvem 7. I vam poder fer un mos per poder enfrontar els últims metres fins a Caro.
Acabat de menjar alguna coseta vam tornar a emprendre la muntada per a Caro, vam seguir per la cresta un bon tros de cresta fins a trobar-nos amb unes cintes dels bombers que encara ara intentem saber que feien allí. Però ens van anar-hi prou bé per poder trobar el camí adequat. A el tram final hi havia molta neu, i no vam segui tant la cresta sinó mes per sender fins arribar a dalt a Caro, on ens vam poder fer una foto del grup al cim.
Feta la foto vam tindre que baixar pel famós “tubo”, que per baixar per allí ens vam tindre que anar agafant als pobres boixos. El terreny era molt rocallós i Manolo casi mata a Dani en una pedra d’aquestes però tot i això vam arribar sans i estalvis fins a la pista on vam tindre un rato de camí fins tornar a arribar als vehicles, i van parar a fer la cerveseta i cap a casa!!
Es una ruta que us recomano fer-la per poder gaudir de els terrenys que tenim a les nostres terres.
By Xavi “lo becari”
Deixa un comentari