Sortida de Calendari Serra D´Irta
26 abril 2009 per uectortosa
Avui la sortida com que no tenia bona pinta, m´explico me aixecat com sempre a les set del mati, ve esta plovent, que faig baixo o me quedo al llit no haurà ningú, ve baixo però com penso que no haurà ningú, no me faig bocatas, per si de cas agafo un parell de pomes, quina coladura arribo baix i som onze baix la pluja, disposats a fer una bona sortida, ve mos repartim en los cotxes i cap a Peñiscola.
En arribar comencem a camina tinc la impressió de que no estem al indret correcte, però dona lo mateix camina es camina, per cert fa un dia esplèndid i no plou ni te pinta de ploure, una vegada en lo sender ja mos adonem que no estem en el lloc que mos havíem marcat, perdem dues minuts en orientarmos i a la marxa, a la dreta deixem la ermita de Sant Antoni i nosaltres cap a l´esquerra cap al Mas del Señor, arribats al mas, fem u mos (pobret de mi menjo una de les meves pomes) sortim del mas cap al Pou del Moro un descanset i camí a la cala del Pebret, arribant a la cala mos adonem que s´esta ficant molt negre, apretem una mica el pas per no banyarmos i resseguim el GR-92 en direcció als cotxes, quan mos falten un parell de Km. per arriba, se fica a ploure, una mullada de no res i ja estem als cotxes.
Una excursió de luxe, una companyia perfecta, bons caminants, a la fi gent de la UEC
Saludos Manolo
En arribar comencem a camina tinc la impressió de que no estem al indret correcte, però dona lo mateix camina es camina, per cert fa un dia esplèndid i no plou ni te pinta de ploure, una vegada en lo sender ja mos adonem que no estem en el lloc que mos havíem marcat, perdem dues minuts en orientarmos i a la marxa, a la dreta deixem la ermita de Sant Antoni i nosaltres cap a l´esquerra cap al Mas del Señor, arribats al mas, fem u mos (pobret de mi menjo una de les meves pomes) sortim del mas cap al Pou del Moro un descanset i camí a la cala del Pebret, arribant a la cala mos adonem que s´esta ficant molt negre, apretem una mica el pas per no banyarmos i resseguim el GR-92 en direcció als cotxes, quan mos falten un parell de Km. per arriba, se fica a ploure, una mullada de no res i ja estem als cotxes.
Una excursió de luxe, una companyia perfecta, bons caminants, a la fi gent de la UEC
Saludos Manolo
Deixa un comentari