Sortida de Calendari

29 març 2009 per uectortosa

Font cova Avellanes, Carlares, Ullals de la Figuerassa, Canal del Rito, La Galiassa, Cova avellanes
Mentres que Marga, mos envia unas letras aqui unas fotos
VESTITS DE BLANC I QUINA GELOR!

Avui ens hem trobat potser una petita part de la gent que havia de venir a la sortida. Potser els ha fet temor les 4 gotetes que han caigut per la nit? Potser el canvi d’hora els ha impedit sortir del llit? Sigui el que sigui, al Passeig de les Bicicletes estàvem els més valents. I tant valents!
Només passar el Portell, els Ports s’han convertit en una estampa: la neu recent caiguda augurava un dia espectacular. Estava tot tan bucòlic que només per veure-ho ja valia la pena haver matinat. Hem aparcat a Cova Avellanes, tenint en compte que hi ha uns pins que s’han d’esquivar. Veritat que sí Joan? Allí hi eren ‘els del Mercat’ esperant-nos des de les 8:15 h. La sortida ha estat cap a les 9:30 h, aproximadament. Al principi, la neu impedia als grans coneixedors del Port veure per on anaven els senders, però poc a poc, i gràcies als moderns GPS’s, hem pogut anar resseguint el camí correcte. Per cert, els núvols i la neu, no permetien ubicar-te, almenys a mi; em deixen allí i no sé tornar.
Quan hem arribat als Masos de Carlares (prop les 11:00 h) la fam ja apretava, i és que aquestes sortides també són per gaudir d’un bon entrepà. Allí, en la humitat i drets (ja veus quin goig) hem esmorzat ràpid perquè ens gelàvem. Ràpidament hem continuat. Un petit despiste ens ha portat a gairebé perdre’ns, però allí estaven les eines de la georeferenciació que ens han ajudat a continuar!.
Abans d’arribar al Riu Ulldemó, ens hem quedat paralitzats del bé que treballaven els nostres avantpassats. Quins marges més perfectes al costat d’una paret vertical, tot per poder fer un camí per on anar a Beseit. Hem passat el riu sense cap complicació a excepció d’algunes relliscades que gairebé fan trencar un ós a més d’un.
Les vistes del barranc del Regatxol ens han fet agafar forces per pujar la inacabable Canal del Rito. Arribats a dalt de la canal encara feia falta pujar un poc més. Tots anàvem banyats i no volíem parar però Dani ha insistit; el seu estómac no podia aguantar. Així que ens hem parat a pegar un altre mos. Quin fred!! El pas ha augmentat considerablement, Manolo anava al davant i no ens deixava ni respirar. Finalment, hem arribat als cotxes, ens hem canviat i hem disfrutat d’uns cafès i algo més (pregunteu-li a Clotilde) al desèrtic bar de l’Esquirol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *