IV CURS BÀSIC DE MUNTANYISME

17 març 2009 per uectortosa


Aquí tenim algunes fotos de la pràctica d’alta muntanya del cap de setmana passat. Algun dels cursetistes es podria animar i relatar com va anar, o valorar les pràctiques i al monitor.

Hola, pos jo m’ho vaig passar molt bé, i tothom amb qui vaig parlar també va quedar molt satisfet del curs. Us faig un intent de crònica i a veure si algú més s’anima per completar-la.

El viatget van ser unes tres hores llargues però la carretera era molt recta. Imagineu-vos a Tiron fa vint anys que diu que li va costar 6 hores amb un Diane 6, com vam riure amb aquesta anècdota. Bueno, pos vam poder parar i tot a fer un esmorzar dinar abans d’arribar a aquell túnel de Bielsa que no s’acabava mai. L’arribada va ser una miqueta escalonada però després de l’explicació de com posar-se tot l’arsenal de material de muntanya, quan Tiron va dir ‘en marxa’ ens vam posar les piles perquè amb tanta neu qualsevol s’orientava i com més tard més ens costaria caminar per la neu tova. Això sí quan vam arribar a mig camí Tiron ens va fer un exercici d’orientació, sense brúixola!, sol amb un mapa i sentit comú. Això entre moltes altres coses, perquè ens va ensenyar a encordar-nos, escalar en gel i també tècniques d’assegurament com la estaca, i fins i tot un bolet que no és el que esteu pensant sinó un sistema d’assegurament per fer rappel. Va ser un dia complet i el que més ens va entusiasmar va ser l’escalada en gel, jo almenys no sabia que ho faríem i m’he quedat amb ganes de tornar-hi. Ah!, també ens va ensenyar la tècnica d’autodetenció. Quin show!, es tractava de llençar-se muntanya avall com si fos una caiguda real i després clavar el piolet a la neu fins parar-se, tot i que de vegades la neu estava tant tova que estaves una bona estona fent descens. Quan vam tornar ens van ensenyar a buscar a l’home mort a la neu, tot i que no s’havia mort ningú. També va ser divertit, vam ser l’espectacle de la gent dels voltants mentre seguiem el rastre amb un detector que li deien l’ARVA.
Tot i que el record sempre queda, la Gina va fer un reportatge fotogràfic molt complet que esperem veure pronte aquí la web. En acabar vam marxar cap als bunvalows que havíem reservat i alguns/es van anar a llogar raquetes per caminar per la neu al dia següent. Al camping ja va ser una altra història, vam tenir una conversa d’adults amb l’encarregat que semblava tenir personalitat múltiple, però al final vam ser valents i fins i tot vam aconseguir rebaixar el preu.
Un cop organitzats, la familia es van quedar amb un bungalow, (la família unida jamás…) i la resta ens vam repartir amb els altres dos bungalows. I ala! com si estiguessim a casa nostra amb la vitro a tota potencia, espaguetis amunt espaguetis avall, carn rostida, amanida, truites … com. Vam sopar com ens mereixiem després d’un dia de muntanya. Tiron i Jesús van dormir a la furgo, ja sabem que Tiron sempre va preparat per tot.
Al dia següent havíem quedat a les 7.45h. Però a aquesta hora encara estàvem sortint dels bungalows. Ja se sap que la preparació per a la muntanya és tot un ritual, ‘que si crema solar, que si em recullo el cabell, que si em poso tres jerseis o quatre…’ Vam arribar un poquetet tard però quan Tiron va donar el tret de sortida el vam seguir com un ramat d’ovelles. La pujada va ser durilla per alguns però no ens vam tirar enrere. La família d’esquiadors ens anàvem seguint sense perdre el rastre. Vam fer la parada per saber quin de tots era el cim que havíem de pujar i aleshores em vaig adonar que m’havia col•locat els grampons a l’inrevés, però l’important era tirar endavant. I així vam arribar al tant esperat Cim de Bataillance que ens va donar guerra a l’últim tram amb una pendent en el que s’havia de clavar el piolet per poder ascendir amb seguretat.
La tornada va ser més tranquil•la, el Toni, la Mari Pau i Tiron baixaven amb esquis i eren l’enveja de tots. Alguns intentàvem fer l’autodetenció però sense frenar per baixar més ràpid, altres vam fer una bola de neu gegant i qui més qui menos baixava intentant no quedar-se amb una cama clavada dintre la neu quan estava tova i explicant-se la vida i … altres coses que com diria un bon muntanyista: ‘el que es diu a la muntanya queda a al muntanya’. Bueno, crec que tots i totes vam quedar molt contents perquè vam aprendre moltes coses i l’experiència va ser única.

Les fotos de Ximo

7 respostes a “IV CURS BÀSIC DE MUNTANYISME”

  1. sernur ha dit:

    No portaven casc perquè no estava previst fer escalada en gel, però ja que el grup promet i que les condicions del gel eren prou bones, se’ls va donar l’oportunitat de provar què era. I de ben segur que molts d’ells vindran a la sortida d’iniciació que fem cada any.

  2. Manolo"the Big" ha dit:

    Posiblement el Anonim que a sapiger qui es, se referis al casc, pero no va pasar res i vau chalar, a toro pasat menos critiques, i poseu el nom, que sapigesem qui parla

  3. Anònim ha dit:

    Què més haviem de portar? anavem amb el millor instructor que es pot tenir, portavem tots bones punxes als peus i bons piolets a les mans, també anavem ben lligats i assegurats…no sóc cap entès en la materia, però, cal alguna cosa més?

  4. Anònim ha dit:

    Sou un poc temeràris o inconscients.
    Cal anar equipat per escalar en gel i més a un curs.

  5. Anònim ha dit:

    Hola Sergi. Sóc Ana, demà a la nit et porto les que jo tinc.

  6. sernur ha dit:

    Gina, fes-me arribar les fotos i les penjarem per a que tots les puguen veure i descarregar.
    Si saps fer funcionar el Picassa passam l’enllaç sinó demà me les portes en una memòria.

  7. Anònim ha dit:

    Hola, pos jo m’ho vaig passar molt bé, i tothom amb qui vaig parlar també va quedar molt satisfet del curs. Us faig un intent de crònica i a veure si algú més s’anima per completar-la.
    El viatget van ser unes tres hores llargues però la carretera era molt recta. Imagineu-vos a Tiron fa vint anys que diu que li va costar 6 hores amb un Diane 6, com vam riure amb aquesta anècdota. Bueno, pos vam poder parar i tot a fer un esmorzar dinar abans d’arribar a aquell túnel de Bielsa que no s’acabava mai. L’arribada va ser una miqueta escalonada però després de l’explicació de com posar-se tot l’arsenal de material de muntanya, quan Tiron va dir ‘en marxa’ ens vam posar les piles perquè amb tanta neu qualsevol s’orientava i com més tard més ens costaria caminar per la neu tova. Això sí quan vam arribar a mig camí Tiron ens va fer un exercici d’orientació, sense brúixola!, sol amb un mapa i sentit comú. Això entre moltes altres coses, perquè ens va ensenyar a encordar-nos, escalar en gel i també tècniques d’assegurament com la estaca, i fins i tot un bolet que no és el que esteu pensant sinó un sistema d’assegurament per fer rappel. Va ser un dia complet i el que més ens va entusiasmar va ser l’escalada en gel, jo almenys no sabia que ho faríem i m’he quedat amb ganes de tornar-hi. Ah!, també ens va ensenyar la tècnica d’autodetenció. Quin show!, es tractava de llençar-se muntanya avall com si fos una caiguda real i després clavar el piolet a la neu fins parar-se, tot i que de vegades la neu estava tant tova que estaves una bona estona fent descens. Quan vam tornar ens van ensenyar a buscar a l’home mort a la neu, tot i que no s’havia mort ningú. També va ser divertit, vam ser l’espectacle de la gent dels voltants mentre seguiem el rastre amb un detector que li deien l’ARVA.
    Tot i que el record sempre queda, la Gina va fer un reportatge fotogràfic molt complet que esperem veure pronte aquí la web. En acabar vam marxar cap als bunvalows que havíem reservat i alguns/es van anar a llogar raquetes per caminar per la neu al dia següent. Al camping ja va ser una altra història, vam tenir una conversa d’adults amb l’encarregat que semblava tenir personalitat múltiple, però al final vam ser valents i fins i tot vam aconseguir rebaixar el preu.
    Un cop organitzats, la familia es van quedar amb un bungalow, (la família unida jamás…) i la resta ens vam repartir amb els altres dos bungalows. I ala! com si estiguessim a casa nostra amb la vitro a tota potencia, espaguetis amunt espaguetis avall, carn rostida, amanida, truites … com. Vam sopar com ens mereixiem després d’un dia de muntanya. Tiron i Jesús van dormir a la furgo, ja sabem que Tiron sempre va preparat per tot.
    Al dia següent havíem quedat a les 7.45h. Però a aquesta hora encara estàvem sortint dels bungalows. Ja se sap que la preparació per a la muntanya és tot un ritual, ‘que si crema solar, que si em recullo el cabell, que si em poso tres jerseis o quatre…’ Vam arribar un poquetet tard però quan Tiron va donar el tret de sortida el vam seguir com un ramat d’ovelles. La pujada va ser durilla per alguns però no ens vam tirar enrere. La família d’esquiadors ens anàvem seguint sense perdre el rastre. Vam fer la parada per saber quin de tots era el cim que havíem de pujar i aleshores em vaig adonar que m’havia col•locat els grampons a l’inrevés, però l’important era tirar endavant. I així vam arribar al tant esperat Cim de Bataillance que ens va donar guerra a l’últim tram amb una pendent en el que s’havia de clavar el piolet per poder ascendir amb seguretat.
    La tornada va ser més tranquil•la, el Toni, la Mari Pau i Tiron baixaven amb esquis i eren l’enveja de tots. Alguns intentàvem fer l’autodetenció però sense frenar per baixar més ràpid, altres vam fer una bola de neu gegant i qui més qui menos baixava intentant no quedar-se amb una cama clavada dintre la neu quan estava tova i explicant-se la vida i … altres coses que com diria un bon muntanyista: ‘el que es diu a la muntanya queda a al muntanya’. Bueno, crec que tots i totes vam quedar molt contents perquè vam aprendre moltes coses i l’experiència va ser única.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *