A les set de matí ens trobem a la pèrgola de Jesús on una boira envolta l’ambient. Serà que no tenim sort i aquesta ferrada ens la té jurada. Camí d’Oliana la boira desapareix i ens saluda un sòl esplèndid que ens acompanyarà durant tot el dia, fent-nos suar en algun moment. Seguin l’extricte horari marcat per l’organització a les 9:30 hores es trobem al pàrquing de la ferrada, on en qüestió de 20 segons es munta un bollo a la carretera degut a una maniobra un xic compromesa.

Al pàrquing, un glop d’aigua, l’entrepà d’esmorzar i enfilem el sender amb punts vermells que ens portarà fins el peu de la ferrada. Un cop allí, ens equipem i després dels primers dubtes amb els primers esglaons, agafem la velocitat de creuer que ens portarà fins el pont tibetà i l’agulla del primer tram, on gaudirem d’unes vistes esplèndides del pantà i farem les primeres fotografies del grup.

Un parell de glops d’aigua i cap avall, a travessà el pont tibeta, millor dit el macro pont tibetà instal·lat per tal d’accedir al segon tram. Un cop a l’altre extrem del pont, la via es posa més vertical i començar la diversió: Venga Iker, tira de brazos!!!

Muntant, muntant , parlant, muntant, tornant a parla, analitzar l’actualitat: que si David Bisbal ja no va amb Xenoa, que si la Campanario ja no està en Ambiciones… En definitiva, parlant i muntant arribem al tram més difícil de la ferrata, amb un petit desplom que ens fa tirar de braços per tal de poder accedir al temut pas de la X. Entre bufits, gemecs i sorolls varis, arribem al pas de la X, on tocava realitzar l’espatarrada del dia per tal de realitzar el canvi de paret que ens portaria al tercer i últim llarg.

Un cartell prohibeix tirar endavant als nens. No fent cas al cartell i sense tenir por de la mort, enfilem el tercer i últim llarg, on veiem el pas anterior, preveiem que serà agònic. Però no ha estat així, hem pujat amb certa facilitat, realitzant la variant de la Via original, fent el cim de la ferrada a les dos de la tarda, on hem realitzat una parada i fonda, abans d’iniciar el descens d’una hora que ens portaria un altre cop als cotxes.

Un cop guardat el material, hem anat al Pans per tal de degustar els diferents menús del dia.

En definitiva: dia esplèndid, una ferrada molt recomanable (no es tan temible com la pintem!!) i molt bona companyia.

PD: Sabeu que Jesulin ja no va amb la Estebam.