ENTRENAMENT DE LES FÈMINES ACONCAGUA PELS MONTSAGRES

15 diciembre 2008 per uectortosa

Per fi el dissabte passat ens vam trobar al complet les 7 xiques Aconcagua i Bruc, el pastor-alemà de Carme, l’únic acompanyant mascle permès al nostre grup. Tot i que la previsió del temps, segons Molina, havia de ser un dia rarot, ennuvoladot i amb plujotes, el sol estava il·luminant les parets rocoses, de tal manera, que pareixia que algú hagués modificat la intensitat del seu color. Bé, deixem els cotxes al cementeri de Paüls i pel GR ens dirigim cap a la font del Montsagre (700 m de desnivell positiu en 1 hora, no està gens malament, no?), agafem forces i ens enfilem cap al forat de la Finella. Natàlia, la reportera gràfica, ens esperava a l’altre costat per fer-nos un primer pla dintre la roca. Al passar, a sota Paüls. Seguim observant les magnífiques vistes de la Bassa de la Refoia fins arribar a la Moleta Gran on baixem cap al barranc de’n Grilló. Aquí arriba l’aventura del dia: havia d’haver alguna emoció sinó és massa fàcil. Escollim el primer rosegador que veiem que pujava cap a la cresta. Isa no estava convençuda, però la meva insistència ens fa pujar a totes decididament. I tant decidides havíem d’estar. A grimpar s’ha dit! Al final trobem el sender correcte i continuem cap a la impressionant cresta que ens porta al Tossal d’Engrilló. De cop un crit d’Isa: “Ai, lo gos!!!” Totes ens girem pensant que s’havia despenyat…estava tant tranquil, just al límit de la cresta, embaladit mirant l’escenari de fons: Horta de Sant Joan, la muntanya de Santa Bàrbara i les riberes de l’Algars. De fet, és per quedar-s’hi mirant! Al Tossal d’Engrilló esmorzem mentre pensem que no hauríem de fer tantes fotos sinó arribarem a les tantes. I així ho fem, càmares amagades i a apretar el pas. Angela es canvia el calçat, per poder accelerar el pas, i Salomé (amb pantalons 4 talles grans) no es creia que poguéssim anar més ràpides. ‘No pot ser’, deia. Continuem a bon ritme fins el Coll de la Gilaberta on la foto era obligatòria. No havíem de parar més, sinó, ens jugàvem el poder dinar de restaurant. Arribem al Vacarisal i pel Coll de l’Avenc fem cap al Pla de l’Hedera després d’una ‘petita o gran’ distracció (eh, Vicky?). Sabíeu que es diu coll de l’Avenc perquè n’hi ha un, d’avenc? Qui no l’hagi vist que s’assomi, que val la pena. Finalment, la baixada cap a Paüls es fa molt ràpida. L’entrenament acaba en una taula rodona als xinos de sota el local de la UEC Tortosa, fent un ‘menú pala seis’ i concretant material necessari per a marxar…

Com es pot comprovar és el recorregut de la cursa de Paüls 2008 però sense Punta de l’Aigua ni Joan Gran. Tot i retallar, aquesta sortida ha servit per confirmar que som unes cotorres, inclús en pendents pronunciades, i que ens acabem tot els que ens posen al plat. Així, es pot concloure que la xerrameca i la gana no ens faran falta, no patiu!
By Maggie

2 respuestas a “ENTRENAMENT DE LES FÈMINES ACONCAGUA PELS MONTSAGRES”

  1. jordi C dice:

    Me sembla que per l’Aconcagua no anireu tan lleugeres de roba!!! Jejejeje!!!

  2. MARTEN DE LA BOVINE dice:

    AIXO JA HO TENIU A TOCAR,EN LA ILUSIO I DETERMINACIO QUE TENIU,HO ACONSSEGUIREU.NATROS DES D’AQUI FAREM TOTA LA FORÇA POSSIBLE.SALUT I COURAGE

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *