Crestejant per la Vall d’Estós

1 septiembre 2008 per uectortosa

El divendres marxem cap a Benasque 5 muntanyeros per intentar sumar el màxim de tresmils possibles a la Vall d’Estós. En poc més de dues hores ja estem al refugi d’Estós on el primer que fem és demanar cerveses per fer més apetitós el sopar que portem.

A les 7:15 del matí del dissabte comencem a pujar en cap al nostre primer objectiu, el Jean Arlaud (3055 m). Com avui vaig amb els “abuelos” el ritme de pujada és molt lent però a la vegada molt bo per després aguantar tot els que ens queda. En principi volíem agafar un sender que ens marcava el mapa que anava més directe al port de Oò però no el trobem i fem cap al Ibón de Gías i d’aquí en una forta pujada al port de Oò. Ens mirem la paret Est del Jean Arlaud i, la veritat., ens acollona una mica des de la distància.
Cada passa que donem pel crestall que dóna a la paret visualitzem per on podem pujar fins que arribem al peu, ens relaxem i mirem la ressenya que portàvem. Comencem la pujada sense massa problemes, és una grimpada prou assequible per a nosaltres. En algun moment posem una corda per assegurar en Rafel que no ho veu clar, però en general es puja bastant bé seguint les fites. Un crestallet final i ja som al cim. Abraçades i alegria per la nostra “conquesta”.

Pròxim objectiu el Gourgs Blancs (3129 m). Per arribar a ell hem de baixar fins un collet però perdem el camí i ens veiem obligats a una desgrimpada una mica delicada que assegurem amb la corda. Una pujada forta i ja tenim el segon cim del dia.

Pròxim objectiu la Torre Armengaud (3114 m) i Punta Lourde Rocheblave (3104 m). Per arribar a aquests tenim que baixar una mica però tornem a perdre les fites i ens trobem una baixada delicada on patim en excés. Arribem a un punt on hi ha una gran varietat de fites que seguir. En Llorenç remunta una canal i aconsegueix fer el cim de la Punta Lourde Rocheblave i Camboue (3043 m). El demés continuem flanquejant fins al port de Gías. Aquí ens tornem a separar, en Dani i jo pugem uns metres per veure si és assequible arribar al pic Camboue (3043 m) i Saint Saud (3003 m) però veiem que estaven massa separats per a les forces que ens quedaven. En Rafel, Manolo i Llorenç van cap a la cresta dels Clarabides, fent cim als tres i des d’aquí decideixen baixar per una tartera (sense cap fita) fins a trobar gairebé per casualitat amb un sender que els retorna al refugi (en total 11 hores i mitja). Natros baixem tranquil·lament des de el Port de Gias fins al refugi pel mateix lloc on havíem pujat (en total 10 hores).

Al refugi ens rehidratem i ens disposem a assaborir el sopar, ja ens havíem avisat de la seva qualitat i no es van equivocar gens, però després de l’esforç teníem molta gana.
Dormim (la majoria) de maravilla i diumenge a les 8:00 emprenem la baixa cap als cotxes mirant pròxims objectius.

By Sergi

4 respuestas a “Crestejant per la Vall d’Estós”

  1. L’autor ha eliminat aquest comentari.

  2. Un d'ells dice:

    La gorra se la va treure per fer la foto que sino es veuen massa reflexos

  3. Anònim dice:

    Trobo a faltar una bandera de la UEC al cim, o una gorra fosforito.

  4. Anònim dice:

    Be, be que es note el moviment de la UEC durant l’estiu!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *