IL UEC NEL CASTORE

27 agost 2008 per uectortosa

Aprofitant les merescudes vacances de l’estiu, 4 membres de la UEC -equip bitemero-tortosí: Gerard, Ferran, Jordi i Jesus- vam decidir probar sort als Alps italians. Sent molt optimistes en un principi voliem intentar la Dent d’Hérens i despres el Castor, com el primer dia ja va fer mal temps, vam optar per intentar el segon.
El Castor està situat a la part central del massís del Monte Rosa, nosaltres vam pujar per la vessant italiana; per la Vall d’Aosta. Una vegada allà es té que agafar el desviament en direcció al poble d’Stafal, que serà on deixarem la furgoneta per a demà al matí sortir cap al refugi.
Per arribar al refugi tindrem que agafar un telecabina (25Î p.p) desde el poble que ens durà al Coll de Bettaforca (2670m). A partir d’aquí comença l’ascenció cap al refugi. Primer per una sendera que suaument es va enfilant cap a dalt per a més tard convertir-se en un caos de roques. L’últim tram abans del refugi passa per una facil cresta rocosa que en el tram més aeri està equipada amb passamans. Al cap d’unes 3h arribem al Ref. Quintino Sella (3587m) a on els efectes de l’altura es comencen a notar. Del refugi destacar que es bastant nou i barato per estar als Alps; i la gent, bona gent… per estar als Alps.
Segons la meteo el dia de cim tenia que ser un dia esplèndit i… efectivament la van cagar. Desde les lliteres veiem que durant la nit havia nevat i el cel estava bastant ennuvolat i vam decidir fer-mos una mica més los remolons pel llit, al final a les 7 del matí mos encordem i cap a dalt s’ha dit.
Només sortir del refugi pugem vorejant el glaciar, enguany estan totes les grietes tapades perque en els ultims mesos ha nevat més de lo normal a l’estiu. Comencem a pujar per pendents poc pronunciades tot observant les cordades ‘guiades’ més matinadores.
Al cap d’una hora més o menys arribem a la pala, ja amb més pendent, que ens permetrà arribar al primer tram d’aresta abans del Coll Felik (4093m).
A partir d’aquí comença el tram més divertit del dia: una llarga, fina i esvelta aresta, en una mica de pati en algun punt pero sense més dificultat. L’aresta en questió passa també per la Punta Felik (4173m, secundari) abans d’arribar al tant anhelat cim del Castor (4228m) en unes 2h i mitja. Llàstima que la capritxosa boira fa acte de presencia en veure que arribabem al cim i que podiem fer alguna foto guapa en algun dels pics veïns de fondo(Cervino, Polux, Liskamm’s…). La baixada no representa cap dificultat pero natros mos afanyem en baixar rapid per si el temps empitjorava.
Cal destacar que la cordada bitemera ha fet història en proclamar-se, a falta de la confirmació oficial de la UIAA, els primers bitemeros que arriben al cim del Castor. Me consta que la rebuda al poble ha sigut im-presionante (vi, baldanes, mistela, café, copa i puro).

By Jesus

2 respostes a “IL UEC NEL CASTORE”

  1. bitemero ha dit:

    moltes gracies jordi! pos imaginat la ‘puesta en escena’ a bitem: baldanada popular en lo ‘sinyo ancalde’, les pubilles repartint panoli i hasta los jubilats de festa! jeje

  2. Jordi C ha dit:

    Felicitats equip!! Llàstima del mal temps, però tot un èxit l’expedició. Ara entenc la banda de música i el cohets a bitem!!

Respon a Jordi C Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *