Són les 10 del matí del dissabte. Ens trobem a la Pèrgola, més o menys puntualment, ens repartim en 2 furgos: Sergi, Manolo ‘from Vic’, Ferran, Cloti i Jose, per una part, i Marga, Natàlia, Rosa, Jordi i Jesús, per l’altra i comencem a tirar milles en dirrecció a la boca sur del tunel de Vielha.
Parem a Pont de Suert, a on s’unixen al grup Toni i M. Pau, i aprofitem per a fer un mos al restaurant que algú va denominar com ‘lo de la rubia’ (que per cert, te molt bona memoria). Havent dinat anem cap al pàrking (1600m) a on deixem els cotxes i preparem les coses per a partir. Allí ja ens esperaven Fidel i Carme i el seu gos, Bruc.

Cap a les 4 de la tarde comencem a fer camí, de seguida apreciem l’abundant aigua que baixa pel barranc i la verdor de la vall fruit de les nevades de l’últim mes. Passem primer per un tram de bosc en una pendent suau i comencem a pujar dixant a abaix 2 o 3 cascades a rebosar d’aigua. Al cap d’1 hora i mitja xafem ja les primeres neus i poc despres, 2h 15, arribem al primer dels Estanhots de Molieres, tot cobert de neu, a on està el refugi del mateix nom (2360m), bueno refugi per no dir caixa metalica de 3×4 metros en una tauleta i 12 lliteres- mireu les fotos-.

ns quants valents planten les tendes a fora, els demés tindrem que dormir a un refugi en ‘overbooking’ perque quant arribem ja hi ha 4 maños, que demà pujarien en natros, i 2 xavals més de Lleida; fent números 2 de natros tidran que dormir al terra. Jordi se presenta voluntari, l’atra vacant, después d’uns emocionants sortejos li toca a Natalia -al final seran los que millors dormiran perque les lliteres eren superclaustrofòbiques-.

El diumenge mos aixequem prontet, veiem que ha nevat 4 o 5 dits i que està el cel mig tapat; algú dels de les tendes a patit una mica; llastima perque natros en tanta ‘humanitat’ al refu teniem calor i tot al final… A les 6:45 surtim cap amunt i comprovem que avui la pujada serà més entretinguda i bonica perque les pales tenen una pendent més forta i constant, la neu està en bones condicions. Els últims metres abans d’arribar al Coret de Molieres (2935m) s’inclinen fins als 70º aprox. però els superem sense dificultat a les 8: 40. En 10 minuts més de suau pujada arribem al cim on gaudim, ara en un dia despejat, d’unes bones vistes a l’Aneto i part del massís de la Maladeta. Despres de les tipiques fotos de rigor i de menjar una mica comencem a baixar i mos trobem en Victor N que havia surtit en Vicky pel mati des del parking. Una vegada tornem a ser al refugi repleguem bartuls i cap a baix falta gent.

A la una del midgia arribem als cotxes i despres de que rebutgesen la nostra presencia a un restaurant de mala mort, dinem al mateix bar del dissabte, que ja coneixia els nostres gustos. En acabar mos despedim i cap a Tortosa. A les 7 de la tarde ja tornem a ser a la pèrgola havent disfrutat d’un bon cap de setmana de muntanta. La crònica es d’un novato.

By Jesus

Les fotos de Natàlia
Les fotos de Manolo
Les fotos de Sergi