Tal com teníem previst a les 9:30 aproximadament arribem a Rojals amb tota la flota de furgos i vehicles d’assistència, ràpidament ens posem a descarregar tota la ferralla i mirem d’aconseguir fer casar totes les peces per tal de que allò es convertís amb les bicicletes que eren abans d’entrar dins de les furgos, afortunadament portàvem paletes, ferrers i guixaires, i lo que no arreglava un o arreglava l’altre. En fin que a les 10:30 aproximadament donàvem la sortida de la dissetena edició de la volta aventura, quarta del nou format, amb la participació d’uns quaranta globeros i dos globeres (havien de ser 3 peeero….)
El primer tram va seguint un GR alternant pista i sender, que ens porta a Prades, on fem la primera parada i avituallament (dinar), a la bàscula del poble. Sense perdre gaire tems emprenem el següent tram, que ens portarà fins Albarca, un petita paradeta i cap a munt al Montsant, primer, mitja horeta de pista duríssima de pujada, després un tram a peu fins la Roca Corbatera, punt més alt del Montsant, i a partir d’aquí un del senders més espectaculars que es poden fer amb BTT per tota Catalunya i part de l’estranger. La travessia integral de la Serra Major del Montsant, seguint la carena principal de la serra i enllaçant els punts més alts, la Roca Corvatera, Piló de Senyalets, La Cogulla, Punt d’Espera, etc al final trobem una pista que ens portarà tot de baixada fins a Cabaçes, passant per l’Ermita Foia. A Cabaçes fem nit a una casa vella del poble, que li diuen refugi, lo tema del allotjament a estat una mica complicat, ja que la casa no està preparada per a tanta gent, i només la dutxa ja es va convertir en més de dos hores de cua tot i que alguns (el més exhibicionistes) van optar per anar a “rentar-se” a la font del poble. Un cop “asseats” ens anem reunint al carrer i passem lo rato escoltant una conversa molt “interessant” que porten Jordi, Ricardo i Curto, respecte a la paret del costat del Refugi, que devia ser “rara”. -Que si es gero i no se que més, que si es paret de 30, que si es muro de carga, que si jo soc millor guixaire que tu, que si Curto es lo que empalma millor-, en fin una conversa molt distreta per als profanos en la materia….. sort dels tramussos i les volls damms.
Lo sopar igual… justet, justet, una amanida, un plat de gentilles i de postre una massana verda, lo del dormir, dins de tot encara es el que va estar més be, ja que disposàvem de dos sales amb matalassos al terra i a part de algun que altre ronquit se va dormir prou be (no Toni?).
Ens aixequem el segon dia amb la sorpresa de que ha pujat lo crack de Mora, Joan Fornós (koanito) per fer-nos companyia fins al seu poble. Esmorzem i emprenem la sortida de cara a La Figuera, bonic poble amb unes espectaculars vistes del Priorat. La pujada es per un GR mot bonic que fa poc que s’ha netejat. A partir d’aquí el recorregut te poca historia, ja que es fa pràcticament tot per pistes que ens porten al Molar i García on creuem el riu pel pont del tren i continuem pel camí de sirga fins a Mora d’Ebre, on fem el dinar de fi de festa a un restaurant que ens porta Toni Curto. Resumint, un primer dia espectacular, potser el millor de les últimes voltes Aventura, i on segon dia de tràmit.
Finalment vull afegir que aquest any la ruta a estar dissenyada per l’ex president Joan Tirón, o sigui que si algú te alguna queixa, se pot dirigir directament a ell o millor deixar-la als comentaris i així xalarem més. Bueno, i si hi ha alguna felicitació, també la podeu posar.

Fotos