Una cinquantena de persones ens hem reunit avui per fer una sortida per la zona de Paüls. A mesura que ens aproximàvem amb els cotxes ja intuíem que ens trobaríem bastanta neu, i, així ha estat. Hem sortit de Paüls seguint conreus per a pujar el barranc de les flors (o fonts encara no ho tinc clar), ha estat un forta pujada que ens ha fet a tots treure la molta roba que portàvem damunt en previsió del fred. Un cop dalt a la font del Montsagre de Paüls hem fet un ràpid esmorzar ja que el temps no aconsellava encantar-mos massa i hem decidit fer dos grups, els primers seguirien la ruta marcada (forat de la Finella i cresta d’en Grilló) i la resta hem anat directament al Piló pel sender normal.

Els que hem desistit de fer el forat (per diferents motius) després del Piló hem anat fins a la font del Montsagre d’Orta (seguint traces de bicis) on hem descansat un poquet abans d’emprendre les pujades fins al coll d’Atans. A partir d’aquí petita baixada fins al coll de la Gilaberta on han començat les dificultats ja que la boira i sobretot la gran quantitat de neu ens feia molt difícil de trobar el camí correcte. Finalment hem arribat fins al peu de la Punta de l’Aigua i hem seguit fins al Vacarissal seguint en alguns moments les traces que les cabres ens havíem deixat. Petita remuntada i agafem la desviació que ens porta al coll de L’Avenc i, d’aquí ràpida baixada fins al cotxes, bé 5 minuts abans d’arribar als cotxes on hem parat un estona per dinar i esperar els companys que havien anat per la ruta llarga.
By Sergi

Pujar cap al forat es va fer sense cap dificultat i el pas és senzill. Algunes criatures esperaven els que sortien del forat amb una pluja de boles neu.
Dalt a la Tossa teníem un bon gruix de neu però ens vam perdre la vista per la boira.
Els corredors anaven i venien, corrent amunt i avall. Per anar cap al Tossal van pujar cap al coll de l’Escalerola per a fer el camí per la cresta.
Vam dinar arrecerats a la vora de la caseta del Tossal rapidet, rapidet que no et senties els dits mentre pelaves una mandarina i a tornar-hi. Altra vegada, ens vam perdre el paisatge.
Que si sí, que si no, vam acabar decidint-nos per fer la cresta de la Punta de l’Aigua. Aquí hi ha una grimpadeta que no ha de tenir cap complicació però que, amb neu, ens va posar a més d’un en dificultats. Però vam passar i, a partir d’aquí, un passeig cap al poble.