Rasquera, Coll de L’Alba 2010
RASQUERA-TORTOSA EN DOS DIES.
Cinc excursionistes de la UEC Tortosa: Diana, Justa, Xavi, Manolo i Jordi , sortiem aquest dissabte dia 16 de gener a realitzat la tradicional travessa de Rasqurra a Tortosa caminant per la serra del Boix-Cardó.
A les dos de la tarda començava l’aventura al Passeig de les bicicletes, per tal de desplaçar-nos fins el lloc de sortida. Prèviament, al matí s’havia deixat un cotxe al Coll de l’Alba per poder baixar al dia següent.
A les 14:45 h ens posaven en marxa amb l’objectiu d’arribar al Refugi del Teix abans de la posta de sòl, per tal de cerca llenya amb llum natural. Aquest primer trajecte el van recórrer amb dues hores i mitja.
Un cop al refugi i proveïts de llenya per tal de passar la nit i deixar les corresponents reserves per futurs usuaris. Vam començar amb el ritual de l’encesa del foc, l’assecament de la roba suada del dia, l’adquisió de temperatura a la vora del foc i els preparatius per al sopar. El sopar va estar marcat per l’austeritat: sopes diverses precuinades, formatge, fuet, entrepants, “albondidas en su salsa al baño Maria”, ensalada de pasta… i com no, l’apreciat vi, sutilment camuflat per tal que els mossos i guardes forestals no el poguessin requisar. Els temes de conversa, queden en la intimitat!.
L’hora de d’anar al llit va arribar (en sentit figurat), ja que el terra i els afortunats que van portar “esterilla” o antitèrmic era el que ens esperava. Després d’una mitja hora eufòrica amb somriures i expressions malèvoles i carregades de verí (els participants l’excursió ja m’enteneu), va arribar l’hora d’apreciar la simfonia de ronquits a tres bandes de l’orquestra simfònica de la UEC Tortosa. Entre mig la simfonia, un solo de la Justa per carrega de llenya la llar de foc.
Al dia següent a les 7:00 hores del matí, ens aixecàvem, esmorzàvem, preparaven les motxilles i fèiem el corresponent avituallament d’aigua, per a les 8:00 hores emprendre la marxa. L’objectiu del dia, gaudi dels magnífics paisatges, del camí a recórrer, de les converses dels companys, dels cigars… i retrassar al màxim possible l’inevitable avançament dels corredors del Trail.
La jornada del diumenge ens va costar 8 hores i van contar la companyia de la Salut, Joan Tirón i la Cloti que ens van acompanyar en l’últim tram. No entrarem en discussió sobre qui tenia raó o no dels diferents temes posats sobre la taula… ja que amb 10 hores d’excursió no vam poder arribar a cap conclusió. A l’arriba van poder gaudi d’un dinar de germanor amb la gent del trail, on el vi, la cervesa i l’olor a aixella, va ser la nota predominant.
En resum, una sortida amb gent la UEC. Bona companyia, discussió assegurada… però sempre, sempre AMOR, molt AMOR… però molt al fondo!!
By Jordi C.

Cloti no va vindre, mos va rebre al ultim tram i mos va abandona de seguida.
la CLOTI?????
Manolo, no sabia ni per on anava, ja tenia prou en persegui a los jovens
COM ES NOTA QUE TENS CARRERA XIQUET, QUINA CRÒNICA MES BEN FETA JE JE JE. FALTA DIR UNA COSA: SEGUR QUE ANEM BE PER AQUI MANOLO JE JE