Pedraforca
6 octubre 2013 per uectortosa
CRÒNICA DE UNA EXCURSIÓ ANUNCIADA
6 intrèpids (Leticia/Jordi B./Jordi C./Sebastià/Damià/Rufo) ens vam allargar fins al Berguedà per pujar al mític cim del Pedraforca (Pedra, pels amics d’allà), que segons la llegenda, on les bruixes es reuneixen la darrera nit de l’any. Veure-les, ni les vam olorar, però sí va ser de fenòmen esotèric que desaparegueren els bastons de Sebastià en la nit del dissabte que vam passar al refugi, i que aparegueren desprès de l’excursió, quan ja haviem fet 10km. de tornada (misteris de la montanya…)
Desafiant les previsions del temps d’amenaça de pluja, nosaltres no en vam fer ni càs, i marxàrem el dissabte desprès de dinar, fins Gòsol (282 km), poble famós per haver estat Picasso, arribant a l’Alberg Molí de Gòsol, un lloc molt acollidor i on vam gaudir de un bon sopar de fideus i mandonguilles, regat en bon vi. No sabrem la causa, però al matí del diumenge ningú va sentir el despertador, i sort que el que suscriu estava a l’aguait.
Desprès de un bon esmorzar, arrancavem desde Gòsol (alt.1426m) cap dalt, on en alguns trams Leticia ens marcaba el ritme de pujada, que deu ni do, i què millor que una dona forta vagi davant i ens porti cap a munt?…Nem fent l’ascensió per una zona empinada de bosc de pi anomenada Serra de la Tossa, desd’on passem a la tartera de Gòsol, empinada i prou estable. Desprès de 1,45h. arribavem a l’Enforcadura (alt.2380m.) on el ventet era bastant gelat, per lo que ens protegim detràs de unes pedres on fem un mosset. Enfilem cap al cim i desprès de una petita grimpada arribem al Pollegó Superior (alt.2498m.) a les 10.30h, desprès de 2,30h. de caminata. D’aquí gaudim de unes vistes espectaculars de la Serra del Cadí, Serra d’Ensija i fins el Pirineu.
D’aquí decidim per on baixar, si per la cresta fins el Collet del Verdet o per l’Enforcadura per la tartera de Saldes, direcció el Refugi Lluis Estasen i com que som els millors, decidim baixar per aquesta, per una tartera de pedra molt inestable i complicada, per moments xaladora i altres rossegant el cul.
Arribem al refugi en 1,45h. i ens fiquem a dinar, acompanyat de una bona cerveseta fresqueta. A la una del migdia, i veient unes nuvolades bastant amenaçadores arranquem direcció al Collet del Verdet (2244m.), perquè com que no en teniem prou amb els 1070m. de desnivell+ que ja haviem fet, enfilem cap el collet i ens cruspim 576m. més. Sendera molt bonica, agradable, en molt bon estat, amb unes vistes espectaculars, però que a aquestes altures s’ens fà molt llarga i dura.
Arribats al Collet del Verdet en 1,35h. carenegem una mica fins el coll de Setfonts i d’aqui ja tot en agradable baixada per uns grans prats, i zona de bosc on Jordi B. troba bolets de bestiar i Sebastià olora a formatge, quan es troba en mig d’un ramat de bucòliques ovelles.
Arribats a Gòsol, desprès de aprox. 16km., desnivell+ 1646m. en 8,35h., com a sortida tranquila, tot just desprès de canviar-mos comença a ploure. Aquesta vegada ens hem escapat. Desprès del plat combinat i cervesa de rigor, i retrobar-mos amb la gent de Mora que també van fer cim però pujant per Saldes, tornem cap a casa, cansats però contents.
Rufo.
FOTOS DE PINARPLA
FOTOS DE RUFO
Veig que te n'has adonat…una espontànea…Freda, la caçadora, que pujant s'ens va afegir, va esmorzar amb nosaltres a l'Enforcadura, i també va fer cim al Pollegó Superior.
Desprès baixant, ens va deixar de sobte per un noviet que va trobar que pujaba…"l'amour, on devient, pas savoir où". Espero haver resolt els teus dubtes. Vagi bé.
pos a la foto ne surten set…