Ascenció al la Maladeta

Tot i que es va anul.lar i ha coincidit amb el No-Raid, encara vam ser un grupet de16 muntanyeros els que ens vam aplegar a la pèrgola el disssabte, a les 15h, per a marxar diecció a la Maladeta. Despres d’unes horetes de cotxe mos plantem a Benasque, visitem barrabes (com no) i fem una mica de temps abans d’anar al parking del refugi de la Renclusa, que estava ple, al lloc on pasariem la nit. Acabem sopant tots plegats, contant batalletes i veient de primera ma que Manolo ‘no sap cuinar’. Avent sopat a dormir que a l’endemà teniem faena.
Són les 6:00 del diumenge; estem a 1920mts, mos esperen casi 1400 de desnivell positiu que no està gens malament. Sortim una mica desperdigolats del parking, de seguida comencem a pujar per la sendera sense neu fins una mica mica més a dalt del refugi, a on els crampons es fan imprescindibles per a gairebé tothom (eh Pau…). Pujant pujant, per suaus però constants pendents abarrotades de gent, mos plantem a la base de la canal de la Rimaya. Ara ve la part més entretinguda de l’ascensió: la forta pendent de la canal, de no se quants º; i despres de la cresteta final fem cim (3308mts) a les 10 del mati. En total 4h caminant, contant parades. Per desgracia les fortes rafages de vent (potser 100km/h o més) i la boira no mos van deixar gaudir de les vistes a l’Aneto i a tot el massís.
Una volta a baix de la canal, menjem algo i cap a baix. La neu pastosa dificulta en alguns trams la baixada i en 2h tornem a ser al parking, sort perque a l’arribar va començar a ploure. Agafem forces a un restaurant de Benasque i cap a vall, que es tard i vol ploure.
Salutacions, Jesus

Fotos de Manolo