Ferrata de L’Aigualcoll

2 maig 2010 per uectortosa

Verges amb Aigualcoll

Primer de tot, felicitar a tots aquells i aquelles que s’han estrenat a les ferrades en una via considerada molt exigent. Crec que aquests uequeros han estat Jordi Ortiz i les valentes noies (Montse, Lucia, Lucy i jo mateixa).

Segons ressenya: “La ferrada de l’Aigualcoll té les grapes molt separades entre elles, és aèria i compta amb varis trams desplomats. A més d’una aproximació llarga té un rapel obligatori. Resultat: és una via ferrada molt exigent”. I així ha estat. Si arribo a saber el que m’esperava potser m’ho penso dues vegades abans d’anar.

Ens hem trobat 16 atrevits liderats per l’immillorable guia Manolo ‘The Big’. Durant l’aproximació hem començat a calentar músculs. I lo bé que ha anat aquest pre-calentament, ja que ens esperava una paret amb desploms en tot moment. Al grup capdavanter anàvem la futura Edurne Pasaban: MªPau, Toni, Dani i Esteban. Ens seguien Lucy i Lucia, amb Carlos que no es despegava en cap moment d’elles, per si necessitaven ajuda o un ‘copet de mà’. Després venia el grup dels cracks: Montse, els Jordis, Obi,… i uns quants més. Tot seguit, el ràpel, que s’ha realitzat sense cap complicació, però la segona part de la via…ufff!! Crònica en primera persona: els desploms de la primera part els havia passat sense cap compilació i res em feia pensar que la paret que venia a continuació se’m resistiria d’aquella manera. Avant i atràs, avant i atràs. Els meus bíceps ja no responien i les veus de tota la collada al darrera veient-ho i dient: “els dos peus a l’escala!”, “un saltet i ja ho tens!”, “ vés més a la dreta!”… Res a servit. Una servidora, cansada, ha fet ‘saque’. Sort que m’havia assegurat bé. Tots han callat. De cop, una corda miraculosa a caigut del cel llençada pel Déu Manolo. No m’ho he pensat gens, un vuit i cap amunt. Els de darrera, per molt que diguin que estava xupat, també han patit. I qui digui el contrari menteix vilment.

Un cop a dalt, hem avituallat i hem pogut contemplar les magnífiques vistes de la costa amb la Punta de la Banya al fons. Només per això, ja val la pena pujar a aquestes serres de Vandellòs. En resum, una via prou exigent, sobretot per a principiants com jo, però que amb la companyia de la gent de la UEC es torna molt agradable. Tot i les agulletes que tindré demà, algú em pot dir per a quan la pròxima via ferrada?



By Marga
 
Fotos Manolo”the Big”
Fotos Toni
Fotos de Saba
Fotos de Lucie

2 respostes a “Ferrata de L’Aigualcoll”

  1. Maggie ha dit:

    Saba! Molt bon vídeo! Sort que no anava prop teu. Així no vas poder filmar els meus moments crítics. Je, je!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *